Resclosa i rec dels horts del Cellers
Rellinars

    Vallès Occidental
    Riera de Rellinars
    235

    Coordenades:

    41.64246
    1.89107
    407648
    4610674
    Número de fitxa
    08179 - 347
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Popular
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08178A008090020000OX
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Resclosa situada en un revolt de la riera de Rellinars per sota de Ca l'Agut després de que el torrent del Cellers hi aboqui les seves aigües. L'accés es fa des de la carretera B-122, en el punt quilomètric 18,050, a mà esquerra. Al davant mateix del camí de terra que mena directament al mas del Cellers. Aquest camí, que ressegueix per sota la carretera és de terra, i ben aviat es transforma en una gran plataforma rocosa. El marge, és de pedra calcària. Al final d'aquest camí hi ha la resclosa de petites dimensions que en algunes indrets podria rebre el nom d'assut (mot d'origen àrab) o peixera (mot d'origen llatí). Es tracta d'una obra de fàbrica de poca alçària, construïda transversalment de pedra reforçada més modernament amb formigó. Aquesta construcció s'utilitza encara avui per tal d'aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera cap a un rec o sèquia de varis centenars de metres de llargada i conduir-la fins a les hortes del Cellers o l'horta de la Riereta al Raval de Les Comes i després fins a la bassa del molí d'en Mansuet que havia estat propietat del Gibert de Dalt.
    A mà dreta, per sobre el salt d'aigua hi ha la sèquia o rec retallada a la roca i perfilada amb formigó. Sembla que tot el cabal procedeix del rec principal. El seu descens és gradual fins arribar a una bassa de planta rectangular construïda de pedra i collada amb morter de calç, impermeabilitzada pel seu interior. L'aigua accedeix als horts a través d'uns costers o portons regulables en alçada. Si es deixen tancats, l'aigua es perd directament cap a la riera.

    Aquest tipus de construccions estan estretament relacionades amb les terres de conreu d'hortalisses que poden perviure gràcies a l'aigua que es canalitza a través dels recs.
    Antigament els veïns propietaris o arrendataris regaven d'acord amb un horari establert o torn de reg acordat entre ells.