Resclosa del Molinot
Gaià

    Bages
    Sector sud-oest del terme de Gaià
    Emplaçament
    Carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401), al km. 3,4 camí direcció sud uns 400 m
    361

    Coordenades:

    41.90272
    1.9123
    409782
    4639547
    Número de fitxa
    08090 - 311
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Segle
    XIII-XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Fustes de la resclosa perdudes, envaït per la vegetació
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08089A011000180000YW
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Restes de l'antiga resclosa del molí de Vilagaià, conegut darrerament com el Molinot. Es troben a la riera de Gaià, 260 metres al nord del molí i en una zona actualment ocupada per horts. En aquest punt a la mateixa roca de la llera hi ha diversos forats alineats que servien per encaixar-hi una resclosa feta de troncs de fusta. Les restes d'aquesta resclosa de fusta encara els havien vist la gent més gran del lloc. Actualment tota la llera de la riera és coberta per canyissar i vegetació. Vora la resclosa antigament hi havia una grua per elevar l'aigua de la riera cap als horts. Per aquesta zona hi passava l'anomenat Camí de Gaià, que venia per Genescà, travessava la riera de Gaià per un gual prop de la resclosa i es dirigia vers la colònia de la Rabeia, a Balsareny.
    Des d'aquest punt partia el rec del molí, que es dirigia cap al sud, pel mig d'on ara hi ha un camp de conreu, fins al molí. Al molí encara es pot veure el punt de captació del salt d'aigua mitjançant un pou. Del rec no se n'ha conservat cap vestigi, ja que ha quedat destruït per les remocions del camp de conreu.

    Informació facilitada per Josep Matamala i Josep Font

    Aquest molí era probablement d'origen medieval, tot i que d'aquesta època no se'n coneguin notícies documentals. Pertanyia al mas proper de Vilagaià, i era conegut com el molí de Vilagaià. Aquest és un mas molt antic, derivat d'una anterior vil·la romana. Superada la crisi baix-medieval, el mas Vilagaià va esdevenir un dels més grans del terme. A més d'altres masos secundaris, sabem que tenia el molí, anomenat de Vilagaià, el qual està documentat almenys des del segle XVII, tot i que ja hem dit que devia ser anterior. L'any 1611 el moliner es deia Jaume Abeiar.
    Al segle XVIII els propietaris de Vilagaià van ascendir socialment a través d'una política d'aliances matrimonials i el 1790 van rebre el títol nobiliari de barons de Vilagaià. A partir d'aquest moment van tenir una gran influència en la història del poble. Suposem que el molí fa molts anís que resta inactiu. Això és el que suggereix el canvi de la denominació molí de Vilagaià per la del Molinot, com es coneixia darrerament. Aquest terme, igual que el de Casalot o Castellot, sol referir-se a una construcció llargament abandonada. Tanmateix, entrat el segle XX encara es trobava força sencer i s'utilitzava com a cobert per guardar-hi eines. Entorn dels anís 1950 bona part de la construcció fou desmuntada, amb el consentiment del seu propietari, per tal d'aprofitar-ne els carreus en la restauració de la veïna església de Santa Sussanna de l'Abellar (ja en terme municipal de Sallent). Part dels carreus que avui es poden veure en aquesta església romànica, doncs, són procedents del Molinot. Entorn de 2013 les ruïnes del Molinot van ser objecte d'una neteja en profunditat per part d'un grup de voluntaris de Gaià, igual que el forn d'obra que es troba 30 m a llevant. A la vora es guarden alguns carreus d'aquestes ruïnes que permetrien fer una reconstrucció parcial de la construcció.

    BADIA, Josep M (2016). "Història","Arquitectura", Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 71, 203.