Resclosa del canal de la fàbrica de ciment Pujol i Thomas Guardiola de Berguedà

Berguedà
Al nord de la colònia Pujol i Thomas
A la llera del riu Saldes 250 m.a l'oest de la colònia aigues amunt.
714,3

Coordenades:

42.21988
1.85936
405860
4674819
08099-125
Patrimoni immoble
Obra civil
Contemporani
XX
1878
Pere Pujol i Thomas
Bo
Encara en funcionament.
Inexistent
Si. Núm 3430 IPAC (Inventari de Patrimoni arquitectònic) i núm.595 IPIC (Patrimoni Industrial)
Fàcil
Productiu
Privada
08098A00900030
Pere Cascante i Torrella

Resclosa de captació d'aigües i canal de conducció de la fàbrica de ciment Pujol i Thomas, avui "Cementos collet S.A". La resclosa situada uns 250 m. aigües amunt de la colònia i fàbrica del Collet està construïda en ciment i pedra. La presa té una alçada de 18'60 metres i el canal de 2'5 metres d'ample i una longitud de 250 m. alimenta encara avui dia la fàbrica de ciment.

Va ser construïda juntament amb la colònia per a nodrir la fàbrica de ciment i encara avui està en ús

Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover, Mn. Ramon i Casals, arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el Collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Raül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull i barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m . Els 500 litres d'aigua per segon produïen uns de 120 a 130 CV de força en temps d'estiatge segons R. de Mir. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del Collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. " la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.". El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, a la família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Actualment hi ha instal·lada la factoria de Cementos Collet que aprofita les antigues instal·lacions per produir ciment marfil "Cementos Collet S.A". La resclosa i la concessió de l'aigua encara estan en ús.

BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). "1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir". Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS, ROSA (1990). "La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas".