El Castellot Guardiola de Berguedà

    Berguedà
    A la zona coneguda com "els Castellots".
    A la zona dels Castellots a la dreta del riu Eina. Ctra. B-400 Pk. 2 hi ha el trencall a la dreta
    797,5

    Coordenades:

    42.22226
    1.84716
    404857
    4675097
    08099-126
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Popular
    XVIII
    Regular
    Malgrat que la casa segueix habitada, la seva coberta està en mal estat de conservació amb les teules trencades i algunes bigues que caldria suprimir.
    Inexistent
    Fàcil
    Residencial
    Privada
    0013035008G07F
    Pere Cascante i Torrella

    La casa del "Castellot" correspon amb un edifici de planta rectangular composta per una planta baixa i golfes amb coberta de teules a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud on també hi ha la porta d'entrada. La distribució de les obertures en aquesta façana és molt irregular amb un clar predomini del massís respecte el buit. Damunt de la porta d'entrada hi ha una antiga eixida de fusta que ocupava l'amplada de la façana i que estava partida per un pilar de pedra que sosté la biga carenera. Aquesta obertura avui dia està paredada de forma parcial. També hi ha dues petites finestres amb bastiments i llinda de fusta. L'aparell constructiu és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. Únicament són en pedra més ben treballada les cantonades i algun muntant de les obertures. Hi té afegits tot un seguit de cossos corresponents a conillers i galliners amb estructures de fusta. La façana lateral hi ha adossats uns coberts que en dificulten la visualització però que tenen el mateix tipus d'aparell que la façana principal. La façana nord que amagada darrere la roca que denomina el lloc

    El topònim del castellot que denomina el lloc correspon amb una gran roca que hi ha a la part posterior de la casa i que domina la vall del riu Eina i també els nuclis de Sant Julià de Fréixens (Vallcebre) i de les Llenes (Guardiola de Berguedà). A sota aquesta roca s'hi aprecien algunes estructures amb aparell de pedra que serveixen per terrassar un seguit de camps i horts adjacents a la casa. Ens podrien fer suposar que corresponen amb algun tipus d'estructura defensiva, per ara del tot desconeguda. Prop de la casa hi ha la font homònima

    Resulta difícil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podríem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 8 masos "Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt". Un d'aquests 18 masos es podria referir al castellot. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre

    BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56