Remei per tenir descendència
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza "para tener succecion" és el següent:
"pendras cuatro escrupolos del ambreguís;
una dragma de cardamomo major
tres escrupolos de espignart;
cuatro de canela fina
un y médio de arrel de baleriana
de todo sen aran polbos, pasanlos
per un sadas y de dichos polbos
santomara una dragma en
ayunes con la agua de
altimiri
noche igual
no se puede usar durante
al remedio".
Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages.
Història
Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat mosso del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de "curandero" de Castellbell i el Vilar.
Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc.
Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar.
Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa.
Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa
Bibliografia
MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit.
VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona.