Rellotge de sol de Santa Maria de Rocafort
El Pont de Vilomara i Rocafort

    Bages
    Plaça de l'Església
    426

    Coordenades:

    41.71698
    1.9364
    411525
    4618900
    Número de fitxa
    08182 - 271
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    A la part inferior esquerra es pot llegir: "RESTAURAT el 15-08-1995 J. Mollar" (Josep Mollar, un pintor de la comarca), corroborat pels membres del Museu.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Bisbat de Vic (C. Santa Maria, 1 - 08500 VIC)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart - Laura Bosch

    Rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb orientació sud - oest, realitzat a la façana principal de l'església, per sobre de la portalada. Es tracta d'un rellotge ornamental i policromat, de superfície quadrada, pintat damunt d'un arrebossat de ciment. El rellotge està dibuixat a l'interior d'una circumferència, de fons groc i sanefes lineals de color rosa i blau. La circumferència queda emmarcada en un requadre pintat de color terra i emmarcat per una sanefa lineal de color blau. La sanefa exterior consisteix en un dibuix geomètric a l'infinit pintada de color blau amb fons blanc.
    El gnòmon o estilet, de vareta, està collat a la paret i és de secció circular. Neix del mig d'una flor de 7 pètals pintats de color rosa i blau. Les hores, representades amb xifres àrabs estan delimitades entre dues sanefes lineals dels mateixos colors. La línia o meridià que marca les dotze del migdia és perpendicular i porta dibuixat el senyal de l'Àngelus. Les hores estan representades des de les 7 a les 6. Les línies horàries senceres marquen les hores, les mitges línies les mitges hores i els punts, els quarts. No té lema.

    Consta a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans, de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de registre 1.484. A la descripció s'hi fa constar erròniament que ha estat restaurat per J. Millar.

    En una fotografia de l'arxiu Villegas publicada al llibre de Miquel Ballbè, pàgina 101, s'observa un rellotge de sol gairebé semblant a l'actual. Es desconeix si a la part inferior hi havia lema.

    BALLBÈ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Barcelona.
    http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742