Rellotge de sol de la masia de Ca n'Ametller
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Carrer Josep Trueta (prop del carrer camí de Ca n'Ametller i del carrer Còrcega).
    Emplaçament
    Mira-sol

    Coordenades:

    41.478212543902
    2.0463604618253
    420379
    4592284
    Número de fitxa
    08205 - 857
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa A18
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA-27891; Societat Catalana de Gnomònica: 447.
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Privada
    000100100DF29A0001GL
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
    Oficina de Patrimoni Cultural

    Rellotge de sol de ca n'Ametller, una masia d'origen medieval. Està situat a la façana principal i té orientació sud. És de forma rectangular, defineix la seva estructura un marc amb decoració floral als angles. El gnòmon és una vareta metàl·lica d'on surten les línies horàries que van des de les 6 h del matí fins a les 6 h de la tarda. (descripció segons la fotografia de la fitxa 447 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica).

    Sembla ser que hauria estat pintat damunt d'un rellotge de sol més antic, desaparegut.

    Aquesta masia està documentada per primer cop l'any 1084, en una donació de terres prop de l'església de Sant Llorenç, al lloc de Campaniano. Al llarg dels anys l'edifici ha estat objecte de múltiples reformes, especialment des del segle XV. Fins al segle XVII era coneguda com a Sala, però a partir d'aquell moment va prendre el nom dels masovers i va passar a denominar-se Ametller. El 1691 la propietat va passar a Onofre Pi, i posteriorment fou heretada per Albert Pi. A la seva mort va passar als frares carmelites de Barcelona, que en foren els propietaris entre els anys 1723 i 1780. Aquest any fou venuda a Domingo Llobateres, paraire de Moià.

    Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.

    Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

    FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 26-27.

    GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). Masies de Sant Cugat. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.

    NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. Diari de Sant Cugat, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.