Ca n'Ametller
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia d'origen medieval, de dimensions força grans, que ha conservat en bona mesura la tipologia tradicional. És de planta rectangular i conta de planta baixa i pis.
La façana principal es distribueix en base a tres eixos d'obertures principals. Al centre té el portal, amb arc de mig punt adovellat. A l'esquerra hi ha una finestra amb llinda recta i, a la dreta, tres finestres: una amb llinda recta, de les mateixes dimensions que l'anterior, dues finestres petites elevades (la primera emmarcada en pedra) i un portal d'entrada amb arc rebaixat.
Al primer pis trobem al centre un finestral emmarcat amb pedra i motllurat, amb ampit sobresortint. A l'esquerra hi ha una balconera, també emmarcada amb pedra i motllurada, amb barana de ferro forjat, i un rellotge de sol. Al costat de la dreta hi ha dues finestres petites: la primera està emmarcada amb pedra a la llinda i als brancals, la segona té brancals de pedra tallada i un ampit de pedra sobresortint. Damunt de la balconera hi ha un òcul de ventilació. La façana està arrebossada, amb ràfec ceràmic de doble filada i teulada a dues aigües. El carener és situat al mateix eix vertical que el portal.
Al lateral esquerre hi trobem una galeria afegida al segle XVIII formada per quatre arcs de mig punt sobre impostes i arquivoltes d'ordre toscà, amb baranes de balustrada.
A l'interior la masia conserva un vestíbul a la planta baixa que fa de distribuïdor de les diferents estances, amb una escala coberta amb volta de pedra. Al primer pis destaca la sala, coberta amb encavallades decoratives no estructurals.
Història
Aquesta masia està documentada per primer cop l'any 1084, en una donació de terres prop de l'església de Sant Llorenç, al lloc de Campaniano. Al llarg dels anys l'edifici ha estat objecte de múltiples reformes, especialment des del segle XV. Fins al segle XVII era coneguda com a Sala, però a partir d'aquell moment va prendre el nom dels masovers i va passar a denominar-se Ametller. El 1691 la propietat va passar a Onofre Pi, i posteriorment fou heretada per Albert Pi. A la seva mort va passar als frares carmelites de Barcelona, que en foren els propietaris entre els anys 1723 i 1780. Aquest any fou venuda a Domingo Llobateres, paraire de Moià.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 26-27.
GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). Masies de Sant Cugat. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.
NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. Diari de Sant Cugat, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.
