Rellotge de sol de Can Nielfa
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Carrer Pere Calders, 1
    187

    Coordenades:

    41.5206
    2.35212
    445943
    4596754
    Número de fitxa
    08214-357
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    No s'han dibuixat les línies horàries ni les xifres. La zona de la façana d'on surt el gnòmon presenta una esquerda que amb el temps pot fer desprendre la vareta.
    Protecció
    Legal
    Pla Especial Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    6069403DF4966N0001OT
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Rellotge de sol de superfície quadrangular, del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. Es troba ubicat per sota del carener de la masia, damunt la llinda del finestral de la planta pis. És un rellotge molt senzill, realitzat damunt d'una superfície prèviament enguixada amb calç. És policromat sobre fons blanc i emmarcat per dues sanefes molt estretes de color negre, l'interior de les quals s'ha pintat amb un to ataronjat. De la part superior del quadrant neix una circumferència d'un a dos centímetres d'amplada que representa el disc solar. Del centre surt el gnòmon de vareta, de ferro i secció circular. No s'han dibuixat les línies horàries ni les xifres.

    Consta a l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el núm. de ref. 3085. Hi ha una fotografia realitzada per A. Martí l'any 2008.

    En llarg dels segles XVI i XVII l'art de fer els rellotges de sol esclata a nivell de tècnica constructiva. Durant aquests segles es construiran majestuosos palaus i esglésies on es realitzaran, bé pintats, esgrafiats o utilitzant qualsevol altra tècnica, uns rellotges de sol d'una gran plasticitat. Un cop superada l'etapa en què fer un rellotge de sol era un art obscur ple de misteris i de coneixements difícils, amb la Il·lustració la tècnica es popularitzarà, i així sorgeix l'ofici de quadranter. Es comencen a fer rellotges de sol de tota mena i emprant tècniques diverses. Dels tallers d'aquests artesans sortiran veritables peces de luxe, rellotges portàtils d'or i argent que més que tenir un ús pràctic acabaran com a objectes d'art. Cap a mitjans del segle XVI sorgeixen els primers rellotges mecànics, gairebé com un divertiment de serraller que, de bon començament ja només avançaven una hora diària. És en llarg del segle XVII quan es comencen a perfeccionar aquests enginys, i mica en mica, van aconseguint un funcionament més acurat. Tanmateix, el rellotge de sol, en plena eufòria, seguia mantenint-se en el seu lloc d'honor per dues raons: la primera era l'alt preu dels nous aparells i en segon lloc perquè els nous competidors no acabaven d'anar gaire bé. Tots aquells que havien comprat un rellotge mecànic, no deixava però de tenir-ne un de sol a la façana. Cap a mitjans del segle XVIII, els rellotges mecànics assoleixen un alt grau de perfecció i el problema era de fer-los casar amb el sol que, no és uniforme al llarg de l'any. La inconstància del sol, l'acceleració del ritme de vida, i la proliferació de l'enllumenat van que de mica en mica el rellotge mecànic anés arraconant els quadrants solars.