Rellotge de sol de can Milans del Bosch, núm. 2
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rellotge de sol situat a mà esquerra de la façana principal de la casa, entre els dos finestrals amb balconera de la planta pis. És del tipus vertical. Presenta un pla oval, emmarcat per un rectangle realitzat amb morter de calç que sobresurt lleugerament de l'arrebossat de la paret. El rellotge pròpiament dit és un òvul amb restes molt minses del que fou un llaç pintat a la part superior, semblant a un mirall. A la part exterior del rellotge, s'hi observen les restes esborrades de decoracions consistents en filigranes, que formen part de la decoració original del rellotge tal i com es pot veure en la fotografia antiga que s'adjunta a la fitxa. El gnòmon ha desaparegut. Segons la fotografia antiga, era de vareta simple. Les línies horàries i les hores estan esborrades. Només s'observen dues petites marques dins del mac exterior i una línia fosca vertical que probablement es correspongui amb l'empremta deixada pel rovell del gnòmon.
A l'altre costat de la balconada central, a mà dreta, hi ha un segon rellotge de sol, que sí que conserva el gnòmon i les línies horàries.
La descripció s'ha fet a partir de les fotografies cedides per Joan Buch i Baqués ja que no s'ha pogut accedir a la propietat.
Història
Pertanyia a la nissaga del Milans del Bosch, una antiga nissaga de militars documentada des del segle XV. Va obtenir una gran notorietat Francesc Milans del Bosch i Arquer, que va lluitar contra els francesos l'any 1808. Llorenç Milans del Bosch va ser la mà dreta del general Prim i, molts anys més tard, un Joaquim Milans del Bosch va ser capità general de Barcelona. L'any 1981, Jaime Milans del Bosch i Ussia va estar implicat en el cop d'estat conegut com el 23-F.
La família Milans es va anar ramificant i adoptà, com a afegit al cognom primigeni, un nou cognom en funció de la seva situació dintre dels límits d’aquesta població. Així doncs, els Milans són també ‘del Bosch’ perquè la seva casa pairal estava situada prop d’una zona feréstega del terme de Sant Vicenç de Montalt. A diferència del Milans de Caldes, que van viure de la terra fins a principis del segle XIX, els Milans del Bosch derivaren cap a l’ofici de la milícia.
A Grau i Torrentó (2022) podeu seguir alguns dels noms d'aquesta nissaga. També segons aquests autors, fins als anys setanta del segle XX es conservava el mobiliari, els quadres, els llibres i els documents. I fins i tot un canó.
Bibliografia
CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.
CALAF ROCA, Raimon (2023). Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.
CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.
PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.
GRAU, Rosa i TORRENTÓ, Xavier (2022). Can Milans del Bosch; dins CAÑO, Antònia [coord.] 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt; pp. 36- 43.
SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.
