Goigs en llahor de sant Llop bisbe i confessor que's canten en l'Ermita de Sotarriba (Sant Vicens de Montalt) Bisbat de Barcelona
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs que es canten en honor a sant Llop, a l'ermita homònima de Sant Vicenç de Montalt. L'exemplar que mostrem es tracta d'una primera edició editada per la Impremta Farrer, en blanc i negre, en paper corrent, sense numerar, de 29x41,5 cm. Quadre delimitat per una orla xilogràfica estreta de motius geomètrics.
A la part superior del quadre, xilografia amb la imatge de Sant Llop, flanquejada per dos vasos florals. Dessota, el títol: “GOIGS / EN LLAHOR DE SANT LLOP / BISBE I CONFESSOR / que’s canten en l’Ermita de Sotarriba (Sant Vicenç de Montalt) / Bisbat de Barcelona.
Partitura inferior i text a tres columnes que diu així:
Primera columna:
ENTRADA I RESPOST
/ Si sense tenir-hi altar / Sant Vicens vos venerava / Sigueu per sempre Patró / d’aquesta bella encontrada.//
POSADES /
I / Fill de nobilíssims pares / fóreu model d’humilitat / ensenyant a tots els homes / lo que pot la caritat / quant se os pregava amb raó / el condol sempre arribava. //
II / Les grans rendes que teníeu / als pobres las destinàveu / en santes i pies obres / doncs per vós res reservàveu // atenent amb gran ardor / qui a vostre amor s’entregava.//
III / Per vós els empresonats / que a París tancats javoa / per civil desarmela / quedaren prest deslliurats / evidenciant amb claror / la missió que us fou donada //
IV / Tant els homes com les besties / de tota peste guarieu / que per tots sempre teníeu / el miracle en abundor //
V / Els miracles admirables /
Segona columna:
en vostra vida mortal / esdevenen incontables / des la vida celestial / i rep tot devot consol / àdhuc en pensa torbada //.
VI / Amb el so d’una campana / un exèrcit desbandareu / vostra Ciutat deslliuràreu / de tirans i mals pastors / predicant la germanor / entre la gent batejada. //
VII / Per vostra missió divina / fereu oh Sant Exiliat / llevant-vos vostre Bisbat / perquè caigués en ruina / mes tinguéreu sant valor / de paciència no igualada. //
VIII / Amb fervorosos sermons / molts pecadors convertíreu / molts temples tancats obríreu /
Tercera columna:
amb les vostres oracions / repartint que nostra fe / mai no fos torbada //.
IX / A vostre nou Ermitatge / per Sotarriva aixecat / vindrem amb gran reverència / en tota contrarietat / Refugiant nostra tristor / al redós de vostre estada.//
X / I si per nostres pecats / la Maresma fou provada / i justament afectada / d’alguna calamitat / vostra Ermita amb sa blancor / serà el fat de la gentada. //
XI / Si a Mataró i a Dos Rius / anava aquest veïnatge / i/s postrava a vostres peus / en un anyal romiatge / ara fóra un desconsol / no vingúes vostra fillada. //
TORNADA i RESPOST /
Vos promet gran devoció / Sotarriba agenollada / perquè sou l’excels Patró / d’aquesta bella encontrada.//
V/. Ora pro nobis Beati Lupi //
Rt/. Ut digni officiamur Caristi //
OREMUS.
Deus qui nos Beati Lupi conffesioni tui atque Pontificis, mentis, et intercessione Latificas; concedí propitius ut qui eum beneficio possimus, dono, tua gratia consequemer. Per Christum Dominum Nostrum. Re. Amen.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Bibliografia
AMADES, J., COLOMINAS, J.(1946). Imatgeria popular catalana. Els goigs. Orbis: Barcelona.
