L’any 1622 mor Margarida Bruguera. L’any 1660 mor una filla de Francesc Baix i Maria i quatre anys més tard ho féu Eulàlia, vídua de Francesc Forn, que consten com habitants dels mas Bruguera.
L’any 1732 mor Jaume Bruguera, que en el llibre d’òbits, el rector fa constar com a treballador i propietari del mas àlies (o Àlies) que pot senzillament significar àlies Bruguera. Com que les rieres baixaven amb molta aigua fou enterrat amb missa baixa “per causa d’anar les rieres grosses i no poder-hi assistir els sacerdots de pobles veïns”.
L’any 1734 neix Josep (1734-†1751), fill de Pere Bruguera (1701-†1743) i de Maria Ivern (†1763), i el rector els inscriu com “habitants en el mas Croses o Bruguera.” El padrí del bateig fou Josep Bruguera, també del mas Croses. Aquest matrimoni tindrà una altra filla que morirà petita: Teresa (1741-†1744). En l’òbit de Pere Bruguera el rector fa constar que és el propietari del mas Bruguera. La vídua mor vint anys després, l’any 1763, però en el cadastre d’aquell any, a la casa també hi ha inscrits un matrimoni cambrer, Bonaventura Riera i Victòria Vivas.
Sembla que l’hereu serà Pere Bruguera i més endavant la seva pubilla, Teresa Bruguera estarà al capdavant del mas. Segons el cadastre de 1862, consta com a propietari Antoni Cama i March (1795-†1877), que s’havia casat amb Teresa Bruguera. Aquest matrimoni declara, a més de la casa pairal, tenir una peça d’una quartera de secà, quatre quarteres i mitja de bosc, una quartera de sureda i quatre quarteres de terra erma. Una altra peça disposa de dotze quarteres de secà, tres quartans de vinya, dues-centes sis quarteres de bosc, tretze quarteres de sureda i deu quarteres d’erm. Una tercera peça està dividida en tres quarteres de secà, mitja de sureda, quatre quartans de sureda i una i tres quartans d’erm. La darrera peça és de tres quarteres i mitja de secà i tres quarteres i tres quartans d’albereda. Una d’aquestes peces es refereix a can Marc, sense especificar-ho. També declaren tenir dos bous, una egua i una mula a més de varis caps de ramaderia.
En el padró de 1889 el propietari és el net d’Antoni Cama, Miquel Cama, que consta vidu i resident en el mas amb els seus set fills, Concepció, Joan, Dolors, Joaquima, Maria, Josep i Ramona Cama i Mates, tots per dessota la franja dels quinze anys.
