Rectoria de Santa Eulàlia

Prats de Lluçanès

La rectoria de Santa Eulàlia de Pardines es troba adossada a l'oest de l'església que li dóna nom, al capdamunt d'un serrat amb un important desnivell, que es salva en diverses feixes delimitades amb carreus de grans dimensions, en alguns trams treballats. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum principal adossat a l'oest de l'església i un volum ampliat posteriorment al sud del primer. L'edifici consta de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que a la façana sud compta amb un nivell inferior a causa de l'important desnivell sobre el que s'assenta. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts, i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal està orientada a l'est i forma un queixal provocant que la part principal de la façana quedi encaixonada entre el mateix edifici i un mur de pedra que delimita l'important desnivell, a l'esquerra, i la façana principal de l'església, a la dreta. En la part central, hi ha una porta emmarcada amb pedra motllurada a la llinda de la qual es llegeix la inscripció: "JOSEPH EVRAS 1766", junt amb l'abreviació de prevere i l'anagrama del cor de Jesús. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, amb la data de 1765 inscrita a la llinda, i una placa commemorativa, a la dreta, on es recorda un intent de robatori de la rectoria l'any 1864 que va acabar amb cinc morts. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A la part esquerra de la façana, separada per una cantonada diferenciada amb carreus, es poden llegir les inscripcions "EVRAS" i "1765"; hi ha únicament dues finestres, una de les quals, tapiada, emmarcada amb pedra bisellada. La façana nord també queda dividida en dues parts. La de la dreta no té cap obertura i està arrebossada completament. A la de l'esquerra, adossada a l'església, s'hi accedeix a través de cinc graons descendents de pedra treballada. A la planta baixa hi ha una finestra de petites dimensions al centre, una pedra de grans dimensions (quasi 2 metres) integrada al mur de càrrega amb una espitllera a l'interior a l'esquerra, i una porta emmarcada amb pedra bisellada a la dreta. En la llinda d'aquesta es pot llegir la inscripció "IOSEPH EVRAS DE LA QVAR 1755", junt amb l'abreviació de prevere i l' anagrama del cor de Jesús, element que es repeteix en una de les pedres que formen el mur de càrrega. Al primer pis hi ha únicament una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est, orientada a un hort delimitat amb murs de pedra, també fa un petit queixal. Al llarg de la planta baixa s'observen quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta reformada amb maó que conserva la llinda de pedra amb la inscripció "17 IHS 55", amb l'anagrama del cor de Jesús intercalat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada (una de les quals tapiada), una finestra emmarcada amb pedra motllurada i la data de 1766 a la llinda, i una finestra emmarcada amb, reconvertida en balcó. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb motllures dobles que es creuen. La façana sud, de gran alçada a causa del desnivell, presenta a nivell de soterrani, un gran arc de mig punt emmarcat amb carreus treballats integrat al mur de càrrega. Al seu interior hi ha una finestra de doble obertura vertical emmarcada amb pedra treballada. A la planta baixa, que a causa del desnivell en aquesta façana es troba a la meitat d'aquesta, hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals amb la data de 1765 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha una eixida al centre, emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda i barana de fusta, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada als extrems, la de la dreta reconvertida en balcó.