Rectoria de Sant Joan de Fàbregues
Rupit i Pruit

    Osona
    Grau de Sant Joan - Rupit
    Emplaçament
    Al costat de ponent de l'església de Sant Joan de Fàbregues
    824 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.01022
    2.46778
    455930
    4651048
    Número de fitxa
    08901 - 288
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Catàleg de béns a protegir de Rupit i Pruit
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 23445
    Accés
    Fàcil
    Residencial - productiu
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Edifici reformat de planta irregular, format per tres volums adossats i assentat damunt del desnivell del terreny. Està situat a la banda de ponent de l’església de Sant Joan de Fàbregues. De fet, entre les dues construccions hi ha un petit pati tancat de planta rectangular que les comunica. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb l’any 1796 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. La façana de ponent també presenta un portal gravat amb una data força degradada, tot i que integrada dins del segle XVIII. A l’interior de la construcció hi ha una antiga cuina amb els fogons de pedra, una pica rectangular també de pedra i l’obertura d’un antic forn datada l’any 1801.

    Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular amb teulada d’un sol vessant, organitzat en dos nivells i sostingut amb pilars bastits amb carreus de pedra. A la planta baixa hi ha un porxo, mentre que al pis hi ha una galeria. Sota el porxo, i oberta al mur de migdia del volum principal, hi ha una finestra amb la llinda gravada amb una gran creu patent encerclada i datada l’any 1727. Adossat a l’extrem sud-est del volum principal hi ha un cos de planta rectangular que tanca el pati per la banda de migdia. Està cobert amb una teulada d’un sol vessant i distribuït en dos nivells. Presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta i una filera de petites finestres quadrades bastides en pedra. Entre l’extrem nord-est d’aquest volum i la cantonada sud-oest de l’església, hi ha un mur de pedra que tanca el pati per la banda llevant. Compta amb un portal d’accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i lallinda gravada amb una inscripció il·legible. S’hi accedeix mitjançant tres graons de pedra.

    En general, la construcció està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.

    Des dels seus origens, l’edifici era la seu de la rectoria de l’església de Sant Joan de Fàbregues. Segons la bibliografia consultada, la construcció també havia estat una cambreria i una hosteria. A finals dels anys 70 del segle XX, l’edifici estava preparat per a destinar-se a hostal i restaurant, tot i que no s’acabà de dur a terme. En l’actualitat, l’edifici funciona com a restaurant i habitatge.

    BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 73.

    CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R30.

    CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M53.

    PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402.