Rectoria de Sant Cugat del Racó
Navàs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de l’antiga rectoria de la parròquia de Sant Cugat del Racó, emplaçada uns metres al sud de l’església. És una edificació de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos lateral al nord-est. Al davant s’hi ha annexat modernament una terrassa davantera al lloc on antigament ja hi havia una mena de porxo.
L’habitatge central sembla obrat en una sola fase constructiva, probablement a principis del segle XVIII, mentre que al segle XIX s’hi hauria afegit el cos adossat. Presenta una estructura força regular, que a la façana principal s’ordena a partir de tres eixos verticals, amb un portal central adovellat i un balcó principal al seu damunt. Totes les obertures són emmarcades amb pedra carejada, i el parament és fet amb carreus més o menys disposats en filades, a pedra vista. La façana de ponent, pràcticament sense obertures, té un pou adossat fet amb carreus ben disposats en filades.
Inscripció en una llinda interior: 1714
Informació facilitada pel llogater de can Salou
Història
L’església de Sant Cugat de Salou ja existia al segle X. Era una possessió del monestir de Ripoll i ho va continuar sent en els segles posteriors. Era parròquia i, segons Josep M. Badia, constituïa una senyoria o demarcació independent del castell de Castelladral. Malgrat les possibles rivalitats inicials amb l’església veïna de Santa Maria de les Esglésies, que en un principi depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el cert és que el 1580 les Esglésies ja consta com a annexa de Sant Cugat i formant part de la mateixa parròquia. L’any 1774 el bisbe de Solsona va firmar una concòrdia amb l’abat del monestir de Ripoll, per la qual li cedia tota la jurisdicció sobre Sant Cugat. El 1835, amb la desamortització dels béns de l’Església, va passar a ser administrada pel bisbat de Vic, i el 1874 es va agregar definitivament al de Solsona.
La parròquia de Sant Cugat era poblada sobretot per masos dispersos. En un llevador de censos del monestir de Serrateix de 1370 hi consten, entre altres, alguns masos de la parròquia de Sant Cugat, com són l’Alzina (“Sotsina”-1312) i la masia de l’Espinalt (“Llorens” 1362). En el cadastre de 1746 a la parròquia hi consten vuit propietaris de masos. Els més destacats eren les Esglésies, Sallés i el Soler. A més, al voltant de l’església de Sant Cugat s’hi concentraven dues o tres cases que constituïen un petit nucli, el qual sabem que ja existia al segle XVIII. Són can Salou, de la qual coneixem referències de principis del segle XVIII, la Rectoria, que conserva una llinda del 1714, i cal Gemilà, també documentada en aquesta època. Cal dir que la parròquia posseïa cal Mas i cal Gemilà, que era una casa sense terres.
Pel que fa a la Rectoria concretament, poca cosa més podem dir. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 hi consta a Sant Cugat del Racó “església i casa”, però sabem que ja hi havia les tres cases actualment existents. A finals de segle XX l’edifici de la Rectoria havia servit com a alberg de colònies infantils però va patir un incendi i va quedar en males condicions. Entorn de 1995 el bisbat va llogar la casa als germans Fontanet, que han rehabilitat una part de l’habitatge.
Bibliografia
BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 162-164.
BENET, A. (1984). “Sant Cugat Salou (o del Racó)”. Catalunya Romànica. El Bages, volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 342-345.
ESTRUCH, Maria. “Sant Cugat del Racó o de Salou (Bages)”, Arrels (blog d’interent).
Internet
