Rectoria
Santa Maria de Martorelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici cantoner de planta irregular format per tres cossos adossats, amb un espai de jardí a la part posterior de la finca. El volum principal, dividit en dues crugies, presenta la coberta de teula àrab de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Al pis, damunt del portal, destaca una única finestra d'obertura rectangular, amb els brancals i l'ampit bastits amb carreus de pedra ben escairats. El brancal de la banda esquerra talla la part inferior dreta d'un antic rellotge de sol (veure fitxa pròpia). La llinda és de pedra, amb el coronament ondulat i decorat amb unes motllures rectilínies laterals. Les finestres de les golfes són d'obertura rectangular i de mida petita, amb els emmarcaments arrebossats. Els altres dos volums que conformen l'edificació presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis. El de la banda de migdia presenta senzilles finestres d'obertura rectangular, amb els emmarcaments arrebossats, a la planta baixa. Del pis, i oberta a la façana principal, destaca una finestra balconera rectangular amb llinda de fusta i barana de ferro. L'altre volum està adossat a l'extrem de tramuntana de la façana principal i també presenta senzilles obertures rectangulars. Destaca la llinda de maons disposats a sardinell de la finestra del pis. La construcció, de paredat, està bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter i disposat irregularment. Els paraments presenten restes de diferents capes d'arrebossats i pintats.
L'accés a l'edifici està delimitat per una tanca de ferro que aïlla tant la rectoria com l'església de les places Mossèn Josep Paituví i de l'Església. Adherits a la façana principal hi ha dos grans plafons de rajola blanca instal·lats per en Jaume Sindreu (veure fitxa pròpia), així com el denominat Roc del Pedró (veure fitxa pròpia). A la part posterior de la finca, al marge del jardí, hi ha dues petites construccions annexes.
Història
En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol, consta que a la rectoria era habitada per 4 persones (Sindreu 1985: cap. 4). La casa va servir durant la Guerra Civil per albergar refugiats, de la mateixa manera que l'església, tot i que la rectoria no va patir grans desperfectes. De fet, tant l'església com la rectoria es van destinar a casa del sindicat CNT i, l'any 1936, passaren momentàniament a ser "propietat de l'ajuntament, pe ésser béns comunals o parroquials" (Pérez, 1996: 21). Sabem també que durant la dècada dels anys 40 del segle XX, una part de l'edifici estava destinat a escola. També tenim notícia que durant força temps, l'edifici albergava l'arxiu parroquial de Santa Maria, el qual es va traslladar a l'església donat el mal estat de conservació de la construcció. Per últim, tenim notícia que l'any 1994, el bisbat es va vendre l'edifici de la rectoria per poder reformar l'església.
Bibliografia
DOPEC; GMG (2014). "Catàleg de béns protegits". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. MARTÍ I BONET, Josep M. (2008). El Martiri dels temples. Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Arquebisbat de Barcelona, parròquies de fora la ciutat. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 323-324. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). "Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació". Revista Campsentelles, 2, p. 21. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).
