Castell de Castellruf
Santa Maria de Martorelles

    Vallès Oriental
    Turó de Castellruf, 08106
    Emplaçament
    Al bell mig del terme municipal, prop del bosc d'en Mates
    457m

    Coordenades:

    41.51465
    2.26617
    438766
    4596151
    Número de fitxa
    08256-2
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Popular
    Segle
    XI-XIII
    Estat de conservació
    Dolent
    No es conserva cap estructura arquitectònica visible (ni de cap tipus) relacionada amb el castell.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN/Monument històric/1029-MH/R-I-51-5530/Decret 22-04-1949
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 1130
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08256A00500041
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Possible jaciment arqueològic consistent en les restes de l'antic castell de Castellruf, situat en el mateix turó on es va documentar el poblat ibèric del mateix nom. Malgrat això, en les diverses excavacions arqueològiques que s'han realitzat a la zona, no s'han pogut documentar restes de cronologia medieval.

    La parròquia de Santa Maria de Martorelles depenia en els seus inicis de la jurisdicció del castell. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral.

    El terme i el castell de Castellruf són esmentats per primera vegada l'any 1018 com a "castrum Radulfus, super Martorelias" (Farías, 2002: 28). Posteriorment, l'any 1060 en els "Libri antiquitatis" de la catedral de Barcelona apareix com a "castro vocitato Radolph". L'any 1141, Berenguer Bernat de Cabanyes deixa el castell i totes les seves pertinences a la seva filla Adelaida (o Azalaida o Adaleda) que, al seu torn, el cedeix al seu marit Guerau l'any 1159. Posteriorment, l'any 1175, Guerau fa testament abans d'anar a Tolosa amb el rei, deixant el castell i totes les seves pertinences a mans del seu fill Pere de Rocavert. Del segle XIII (any 1225), tenim constància que el senyor del "castri Radulfi" era Bernat de Santvicenç, tot i que aquesta referència desapareix dels documents en posterioritat. Finalment, dins del període de les guerres carlines, hi ha constància que el capitost Isidre Dunyó va fer servir les runes d'una antiga construcció situades al turó de Castellruf com amagatall. En aquest sentit, sembla apropiat pensar que en algun moment de l'alta edat mitjana (probablement a conseqüència de la dominació sarraïna) s'aprofitaren els vestigis de l'antic poblat ibèric per construir una fortificació que protegís la població i la vila. Les escasses referències documentals del castell de Castellruf fan pensar en una vida curta i en una funció de control sobre el territori de la zona.

    CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Dalmau editors, v. 2, p.311. DOPEC; GMG (2014). "Catàleg de béns protegits". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. FARÍAS ZURITA, Víctor (2002). "Las fortificaciones medievales del Vallès (siglos IX-XIII). Un inventario a partir de las fuentes escritas". Acta historica et archaeologica mediaevalia, 23, p. 28. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. IPA (2007). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 82. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).