Rectoria
Santa Eulàlia de Ronçana

    Vallès Oriental
    Pl. de l'Església
    Emplaçament
    Barri de la Sagrera

    Coordenades:

    41.65593
    2.22398
    435387
    4611867
    Número de fitxa
    08248-126
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Popular
    Segle
    XIV-XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Terrassa. C. Vinyals, 47-49. 08221 Terrassa
    Autor de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.

    La rectoria de Santa Eulàlia és un edifici d'origen medieval que va ser reconstruït entre els segles XVI i XVII. A banda d'una part de l'estructura, de l'edifici primitiu se'n conserva un gran arc de diafragma de pedra, a l'alçada del primer pis a tocar de l'església, a més d'elements arquitectònics com les mènsules de pedra que sostenen les bigues. Després que quedés malmesa per la Guerra Civil, va restaurar-se durant la segona meitat del segle XX.

    És un edifici adossat xaloc de l'església parroquial de Santa Eulàlia, de planta en forma de "L". Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Unes escales salven el desnivell del portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat. A cada costat s'obre una finestra d'arc pla de pedra carejada, totes dues amb la llinda inscrita amb l'any "1683". En un costat hi ha un contrafort que reforça l'estructura. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada, el central amb inscripció a la llinda molt deteriorada i sortida a un balcó de baranes forjades. La única finestra de les golfes és d'arc pla de pedra carejada, damunt la qual hi ha la biga que sostenia de corriola. Una de les finestres de la façana de gregal té sortida a un balcó modern de maó, que es suporta amb el mur del casal parroquial, formant un pas cobert per sota. L'edifici segueix per tramuntana amb un volum rectangular que tanca parcialment la part de l'absis de l'església. Aquest és lleugerament més alt que el primer a causa d'una ampliació posterior que es va fer de la coberta. Les obertures són d'arc pla ceràmic o arrebossat i es disposen per les façanes de forma aleatòria . La cantonada està reforçada amb un contrafort. El tractament dels murs combina el revestit d'arrebossat als pisos superiors i la pedra vista a la base.

    A l'interior s'hi conserven en bon estat elements d'interès notables, com són els sostres amb bigues de fusta suportades amb mènsules de pedra, els arcs motllurats de les obertures i les alcoves, les portes, etc. Són d'especial menció una sitja excavada en el terreny natural, un hipogeu i l'arc de diafragma conservat a l'estança del pis que comunica amb el mur de l'església, vestigis de l'edifici medieval.

    La primera notícia que tenim de la rectoria és de la segona meitat del segle XIV, quan a causa del seu mal estat el rector Nicolau Oromir va demanar permís per derruir-la. Fins a principi del segle XVI està documentat el mal estat que presentava l'edifici. Des de mitjans del segle XVI ja consta que es troba en bon estat. Poc després de l'esclat de la Guerra Civil va ser assaltada i després va ser confiscada, junt amb l'església. Fins a l'any 1981 no va ser restaurada.

    CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.