Rec del Pou de Glaç de la riera de Guardiola Sant Salvador de Guardiola

Bages
Riera de Guardiola
219

Coordenades:

41.69264
1.80522
400576
4616341
08098-9
Patrimoni immoble
Obra civil
Contemporani
Modern
Popular
XVIII-XIX
Regular
Rec perdut en alguns trams, envaït per la vegetació. El punt de captació es troba actualment cobert per una vegetació que pot pertorbar la conservació de les estructures. Seria interessant desbrossar-ho i netejar-ho.
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
08097A003090070000EG
Jordi Piñero Subirana

Rec que subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola. El punt de captació es troba uns 500 m més amunt de la riera, just passada la gran codina coneguda com la Llosa, en el punt on es recullen les aigües d'un torrent que baixa, al nord, de la zona de la Solana del Genovès. L'aigua d'aquest torrent estava canalitzada a la part final de la desembocadura, amb un petit tram excavat a la roca que, mitjançant una comporta, permetia desviar el cabal cap al rec o bé desguassar a la riera. En el primer tram el rec és força estret (uns 40 cms.) i discorre per la paret d'una balcera, delimitat a la part externa per un petit mur de pedra. Continua en direcció sud, sempre per la riba esquerra de la riera, passant pel gorg de l'Oller. Més endavant el rec s'eixampla, excavat al sòl natural fins a una amplada d'uns dos metres. Uns 200 metres abans d'arribar al pou se'n perd el rastre a causa de les alteracions que ha sofert el terreny. El rec continuava per una trajectòria en diagonal que es retroba amb la riera després que aquesta faci un gir cap a l'est, just al punt on hi ha un aqüeducte, actualment en ruïna, per on travessava la riera. A l'altre costat, el rec desembocava a tocar del pou de glaç, en un lloc on queden restes del que devia ser una bassa on l'aigua quedava estancada i es congelava per, després, poder ser trossejada i introduïda al pou.
Abans del punt d'inici del rec, en una rasa paral·lela al torrent principal que baixa de la Solana del Genovès, ja en terme municipal de Manresa (UTM ETRS 59: 400485; 4616505) hi ha una barraca al costat d'una esplanada amb restes d'estructures que conserven canalitzacions o dipòsits de funció desconeguda però que semblen relacionades amb la captació o l'aprofitament d'aigües del torrent, el qual més avall serà canalitzat cap al rec.

Zona de difícil accés, amb grans cingleres de forts desnivells.

El pou de glaç podria ser obre del segle XVIII, i el més probable és que fos construït pels propietaris del mas Oller, força proper però situat ja en terme de Manresa. El 1783 aquest mas tenia dos pous de glaç, segons consta en un inventari i era, segons sembla, un dels masos que produïa més glaç de la comarca. Cal suposar que l'aqüeducte i el rec és fet al mateix moment que el pou.
La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però la zona més propera al pou es va poder salvar i conserva una àrea boscosa d'un gran interès botànic. L'aqüeducte es conservava dempeus fins l'any 2000, quan el fort aiguat que també va afectar Montserrat es va endur bona part de l'obra.

AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150.
PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 31.
SERRA SELLARÈS, Francesc (2013). L'Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies. Manresa, p. 148.