Rec de la Vila

Capellades

El rec es un dels elements que ha configurat històricament el paisatge ha estat la presència de l'aigua i de canalitzacions amb usos agraris i industrials. Es pràcticament impossible, traçar-ne el recorregut en època medieval, no obstant les fonts disponibles fan pensar que un rec procedent de la bassa era l'eix articulador de la xarxa hidràulica. Part d'aquest seria l'actualment conegut com a rec del Corronaire (la part més propera de l'anomenat Rec Major a la bassa).

Aquest rec nodria d'aigua els molins de la Costa i, segons consta el 1372, la vila també se n'abastia. Aquest torna a ser esmentat el 1411, quan es parlava del "rec de la font de la vila" o "rec de la vila". De fet, el centre de la vila, el situat al voltant de l'església es trobava limitat per algunes canalitzacions, que finalment van quallar en carrer, com el del Call i el d'en Lluçà (canal de la Canaleta).

La gestió d'aquesta xarxa de proveïment hidràulic va motivar l'aparició de conflictes recollits per la documentació de des de 1476. A inicis del segle XVII hi havia en vigència unes noves ordenances municipals sobre l'ùs de l'aigua i el seu ús agrícola i de consum humà i el corresponent manteniment.

L'esmentada infraestructura hidràulica va patir alguns canvis en el transcurs del segle XVIII per tal d'atendre les creixents necessitats energètiques del creixent sector manufacturer. Es bastiren noves instal·lacions com alguna nova bassa i es va modificar el traçat d'alguns trams. El principal motor de la transformació fou el creixement del nucli urbà. Les disputes eren entre pagesos i paperers i entre cadascuna de les parts.

Durant el segle XIX es van produir diferents iniciatives per millorar l'aprovisionament hidràulic de Capellades. La reforma i el manteniment de la xarxa de recs derivada de la bassa en formava part. Un primer element fou la regulació del seu ús. El 16 d'octubre de1816, Javier de Castaños, Capità General de Catalunya, es feia ressò de les queixes dels paperers capelladins i de la Torre de Claramunt que van continuar durant força temps fins la desamortització del Molí de la Vila i la possibilitat de comptar amb tota l'aigua de la Bassa i de les obres complementàries que es van dur a terme.

Durant els anys 1915, 1916, 1933 i 1964 es van dur a terme diferents treballs al Rec de Corronaire que implicaven la seva millora. L'any 1970 es fa efectuar una sortida de l'aigua en forma de salt.

En relació a l'origen del nom d'aquest tram de rec, queda clar que no apareix esmentat com a "Rec del Corronaire" fins a la segona meitat del segle XIX. De fet, els primers esments a la documentació municipal daten, fins i tot, de més tard, de la dècada de 1910, en concret. Diferents escrits i la memòria oral apunten en el següent sentit: el mot "corronaire" remet a un fuster que fabricava els corrons utilitzats a les piles holandeses dels molins paperers. Segons sembla aprofitava el rec per tenir en remull els corrons i permetre un adequat tall amb la fi d'incrustar-hi les làmines metàl·liques necessàries.