Rec de Cal Jover
Súria

    Bages
    Riu Cardener

    Coordenades:

    41.83204
    1.74022
    395393
    4631895
    Número de fitxa
    08274 - 272
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua. Generalitat de Catalunya, Pça. Sant Jaume 08002 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet conduir l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de llevant. La resclosa i l'inici estan en terme municipal de Sant Mateu de Bages. El rec és fet de maó revestit amb morter i té un bagant.

    El rec proveïa d'aigua la colònia tèxtil de Cal Jover. La fàbrica es va construir entre els anys 1872 i 1876, sobre un terreny dit "el pas de la Riera". En els seus inicis la fàbrica es dedicava a filats de cotó. Quan va tenir lloc la epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren, entre d'altres, Bonaventura Jover, amo de cal Jover, fàbrica successora de "La Gelidense" (REGUANT, 1988). Des del 1890, a més de filats es feien retorç de cotó. El 1897-1898 l'empresa era propietat dels germans Jover Gabarró, que importaven cotó d'Egipte i els Estat Units (REGUANT, 1997). El 1907 aquesta indústria tèxtil tenia instal·lats 7.000 fusos i comptava amb una plantilla de 300 treballadors. Va ser la fàbrica menys afectada per l'aiguat d'aquell any (REGUANT, 1997). El 1916, el propietari era Bonaventura Jover i Mota, de Barcelona, que la va fer funcionar fins al 1924, obrint-se l'any següent amb el nom de Filatures Labor, fins a l'actualitat (REGUANT, 1988) En aquella època a Súria feien la filatura, a Barcelona el tint i a Vilassar de Mar el bobinat . Durant la guerra civil del 1936 va ser mort, afusellat, el a les hores director de la fàbrica de cal Jover (REGUANT, 1988). El següent director va manar fer una tanca de filferro al voltant de la fàbrica, però al cap de dos anys va ser acomiadat acusat de quedar-se diners. L'any 1941 el director va ser Isidre Roca, fill del que va ser mort durant la Guerra. Filatures Labor és la única fàbrica tèxtil de Súria que encara segueix en funcionament. A la dècada del 1940, a la Festa Major de Súria era costum fer sardanes a la tarda a cal Jover (REGUANT, 1997). El patró de la fàbrica era Sant Antoni Maria Claret, fent-se aquell dia un partit de futbol entre Filatures Labor i Suriatex, seguit d'una costellada, deixant-se de celebrar la festa els anys 1968-1970. L'any 1974 es constitueix Belfil SA i es comença a tenyir el fil a la fàbrica de Súria. La producció actual és la següent: fil en cru (Filatures Labor) i fil de cosir (Belfil). Es realitza aquí, avui dia, tot el procés vertical, passant de la floca fins el producte embalat. Actualment la matèria primera és el cotó egipci i fibres sintètiques.

    CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.

    ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria-Necròpoli de cal Banyes-Cal Jové-Coaner-Súria, Centre Excursionista de Súria. 

    REGUANT i AGUT, Josep (1988) "Súria", Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.

    REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció "Fotografia històrica", núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Informació oral de Joan Santaya (juny de 2000)