Puigcastellar Castellterçol

Moianès
Cim del Puigcastellar, al sud de Castellterçol
Pel camí de Puigcastellar, que surt del pk 28 de la carretera C-59, cal seguir 2,5 km.
829 m

Coordenades:

41.72798
2.12544
427263
4619944
08064-114
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Edats dels Metalls
Ibèric
Medieval
VIIaC-XVdC
Bo
Inexistent
Sí, CC.AA.: 22012.
Difícil
Sense ús
Privada
08063A007000070000KU
Virgínia Cepero González

El jaciment es troba a la vessant sud del turó, davant del mas enrunat de Puigcastellar.
Està format per dues estructures diferents:
La primera, situada gairebé al cim, és una estructura de planta rectangular excavada a la roca i els extrems tancats amb murs de maçoneria. Les seves mides interiors són 6 m de llargada per 2,5 m d'amplada i conserva 1,5 m d'alçada. Sobre la paret de roca occidental, s'hi recolzen pedres d'un mur.
La segona estructura, situada a una cota més baixa i a uns 50 m al nord-est de la primera, està formada per diversos murs que delimiten un espai d'hàbitat, que consta com a mínim de tres estances, aprofitant el marge d'un desnivell a l'oest. Dues són de planta quadrada, d'uns 3 m de llargada per 3 m d'amplada i l'altra (la més septentrional), té un tancament arrodonit i és més petita que les anteriors. El murs són de maçoneria, però també es conserva un tram amb opus spicatum; fan 0,60 m d'amplada i conserven una alçada màxima d'1 m.
Els marges de les terrasses inferiors al nord-est d'aquesta estructura, presenten murs de factura similar.
Durant la visita realitzada a l'indret, l'any 2017, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va documentar, superficialment, a la primera estructura, un petit fragment informe de ceràmica de cocció oxidada i pasta grollera de color vermellós. Es va documentar també ceràmica en superfície, a l'extrem nord-est del turó: fragments de ceràmica de pasta fina i cocció oxidada, fragments de ceràmica de factura més grollera i cocció mixta i fragments de ceràmica vidrada.
Tot i que el jaciment no ha estat objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, la presència de les estructures i de la ceràmica associada a les mateixes, podria indicar l'existència d'un oppidum de cronologia ibèrica al cim del turó i una ocupació de l'indret també en època altmedieval.

ESTRADA GARRIGA, J. (1993): Granollers a l'Antiguitat. Granollers: Tarafa.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol).