El 1932 Josep Guitart feia una descripció de la troballa: " En el primer planell, els restes d'edificació són ben abundoses; parets llargues i gruixudes des de l'extrem O. Fins a mig marge de la part S. En el centre de paret de la part de ponent, s'hi veu una obertura de forma trapezoïdal que dóna entrada a un recinte ovalat de 1'40 m. De llargada per un metre d'amplada i 1'20 m. D'alçada. Tot el seu interior és revestit de paret i capçat amb lloses sobreposades en escalonat. El seu sòl estava cobert amb una capa de fang molt sec i atapeït que dificultà l'examen detingut del mateix. Seguint la mateixa paret i un poc més enllà del recinte, es troba una rampa empedrada i escalonada que condueix al segon planell del puig. Aquí és on es presenten més manifestacions importants; varis agrupaments de lloses més o menys ben tallades i sobreposades a altres lloses, cobreixen unes fosses cilíndriques o rectangulars, com pogueren comprovar per les que hi havia allí destruïdes per mans inexpertes. D'aquests agrupaments n'exploràrem dos; en el primer i apartades les lloses, aparegué una fossa cilíndrica d'un metre de fondària per un metre de diàmetre revestit de tot el seu interior de paret seca. No hi trobàrem res que ens pogués donar indici del destí d'aquell recipient. Tornàrem a col·locar les lloses tal i com les havíem trobades i seguírem l'exploració del segon grup, el qual ens donà el mateix resultat que el primer. Suposant que en els demés agrupaments trobaríem els mateixos resultats, deixàrem la seva exploració i férem curoses recerques per aquelles ruïnes. En elles hi trobàrem varis trossos de lava de forma cúbica de 8 a 10 cm de grandària, diferents fragments de ceràmica antiga i moderna, tégula romana i dos trossos de pedra esculturada molt gastats pel temps i que semblaven cornises o parts de capitell. Deixàrem el segon planell, i per una escaleta oberta en la paret pujàrem al tercer. En ell hi ha un petit edifici, que serveix de barraca, de forma rectangular de 3 per 4 metres de superfície, construït modernament amb pedres d'aquelles ruïnes. En el seu interior no hi vàrem saber veure res de notable, però el parcer ens va dir que l'any 1900, quan es plantà la vinya d'aquell puig, s'havia enrunat i omplert un soterrani que hi havia en aquella barraca i que en tot el voltant del mateix hi havia uns pedrissos sobre els quals reposaven algunes restes humanes i ceràmica trencada. També va dir que aquella barraca havia estat una ermita o capella dedicada a Sant Daniel, i que en ésser destruïda per una guerra, es va traslladar el Sant a Can Canals, on actualment és venerat com a Patró d'aquella contrada." (GUITART, 1932)