Puig de Juí
Sant Quirze de Besora

    Osona
    Puig del Juí a la serra de Bellmunt
    Emplaçament
    Delimitant amb els termes de Santa Maria de Besora, Sant Quirze i Sant Pere de Torelló
    987,1

    Coordenades:

    42.100546910596
    2.2718309473091
    439790
    4661197
    Número de fitxa
    08237 - 198
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Paratge natural dins del PEIN serres de Milany i Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalm que es conserva en bon estat degut a que és una zona poc alterada.
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    Natura 2000
    Àrea especial de protecció
    PEIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Bellmunt-Puigsacalm pel Decret 328/1992. Declarat com a ZEPA el 2005 i com a LIC el 1997. Va ser ampliat com a espai de Natura 2000 mitjançant l'acord de govern 112/2006 de 5 de setembre que aprova la xarxa natura 2000. (DOGC 4735 de 6/10/2006).
    Accés
    Obert
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08237A001000160000BJ
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Muntanya de 987,1 m que domina les serres de la Cogulera i Bellmunt, unificant-se pel collet del Boscatell,antic pas i important via de comunicació amb els nuclis de Sant Quirze, Santa Maria i Vidrà. Es tracta d'un cim calcari amb els anticlinals de Belmunt i els sinclinals de Vidrà amb gresos, margues i puntualment alguns conglomerats. Es tracta d'un espai de caràcter humit a les obagues i caracteritzat per boscos caducifolis propis de les terres centre europees. Les fagedes (Fagion sylvaticae), sota nombroses formes (fageda amb boix, fageda amb joliu o fageda amb el·lèbor verd), als indrets obacs, i la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), als solells i terrenys plans, tenen una significació especial en aquest territori i determinen el paisatge d’una gran part del país.
    A les obagues i fondals apareixen boscos de caducifolis mixts amb diverses espècies que s’estimen la humitat: auró (Acer campestre), freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), avellaner (Corylus avellana) , til·ler (Tilia platyphyllos) i om (Ulmus). La fauna que hi habita és la pròpia de les terres centre europees i de boscos caducifolis com és el cas de l'aligot vesper, el picot negre, la mallerenga d'aigua, el pica-soques blau...La comunitat de quiròpters és bastant rica destacant el rat-penat de ferradura gros, el ratpenat de ferradura petit, ratpenat d'aigua, ratpenat de musell agut i el nòctul petit. En quant a mamífers carnívors hi habita el teixó, el gat salvatge o la guineu. Aquest espai acull una gran quantitat herpetològica com ara escurçons, escurçó pirinenc, sargantanes...Als cursos fluvials hi habita el barb, l'anguila, la braga i la truita de riu.  

    Cal posar en relleu l’interès d’alguns grups invertebrats: coleòpters cavernícoles endèmics (Molopidius spinicollis) i altres coleòpters forestals, com els cerambícids (Lucanus cervus, Rosalia alpina, Cerambyx cerdo); una notable diversitat i singularitat de lepidòpters (Espirrita dilutata, Photedes morrisii, Callimorpha quadripunctaria, Euphydryas aurinia, Maculinea arion,);  heteròpters rars, que troben el seu límit meridional en aquestes serres, i mol·luscs endèmics (Chondrina altimirai,...). .En el cas de l'ENP de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm, les espècies presents són: Austropotamobius pallipes, Barbastella barbastellus, Barbus meridionalis, Eriogaster catax, Mauremys leprosa, Miniopterus schreibersi, Myotis blythii, Myotis emarginatus, Oxygastra curtisii, Rhinolophus ferrum-equinum, Rosalia alpina.
     

    http://www. mediambient.gencat.cat

    http://www.vallgesbiaura.org