Poua Gran de Pregona Sant Quirze Safaja

Moianès
Pregona
Passat el Km 28 de la C-59 el primer trencant a la dreta.
639

Coordenades:

41.72912
2.14291
428717
4620056
08239-62
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XX
Dolent
Destruït
Inexistent
IPAC 29492
Fàcil
Sense ús
Privada
08239A001000430000TK
Núria Cabañas

La poua gran de Pregona o de Can Carabrut es troba situada al cantó de migjorn de la C-59. Es tracta d'una estructura circular excavada i de la qual es conserva tota l'estructura a excepció de la coberta en volta. Els murs estan construït amb pedra de mida mitjana col·locada en sec i en filades més o menys regulars. Posteriorment, l'interior fou modificat mitjançant la construcció de nous murs i pilars de pedra amb un sostre amb coberta plana del qual es conserva l'embigat de fusta.

Altres noms: Poua Gran de Can Carabrut Aquesta poua aprofitava l'aigua de la riera de Salt Gener o de Castellterçol. Hi ha constància que l'any 1902 la Companyia Naviera Folch i Albiñana encara s'explotava els dos pous o poues de Pregona o Can Carabrut.

Els pous de glaç eren dipòsits per emmagatzemar el glaç que es feia a les basses o geleres, prop dels rius o torrents, indrets on estava garantides les glaçades hivernals. En molts indrets del territori es documenta l'explotació del gel ja des del segle XIV. No obstant, a la zona del Moianès no s'inicia la seva explotació fins al segle XVI; moment en què l'ús de la neu i del gel en l'àmbit alimentari però sobretot mèdic afavoreixen la seva difusió. Davant aquest fet, es van iniciar la construcció de pous i dipòsits públics prop de les grans ciutat per garantir-ne l'aprovisionament. La zona del Moianès tingué el moment de major rendiment durant els segles XVII, XVIII i XIX, moment en que l'explotació i comercialització del gel representa una nova font d'ingressos. A Sant Quirze Safaja algun dels pous va estar en funcionament fins el primer quart del segle XX, malgrat l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns. Aquests últims pous ja no comercialitzaven amb comerços o hospitals de Barcelona, sinó que eren per ús propi. Els pous de glaç són construccions soterrades o semisoterrades de planta circular i tronc cilíndric amb coberta de volta. Les parets estan construïdes de pedra de paredar revestides amb un arrebossat com a mecanisme d'aïllament. Moltes vegades una de les parets estava adossada a un marge en desnivell, fet que afavoria el canal de desguàs per l'evacuació de l'aigua de desglaç i per realitzar la neteja anual de l'estructura. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. L'emmagatzematge consistia en col·locar una capa vegetal entre les capes de gel i a les parets del pou amb l'objectiu de perdre el mínim de gel. Un cop el pou estava ple es tapada amb una capa de terra per aconseguir l'aïllament i conservar el màxim de temps el gel.

AAVV. (2002): XXIII Ronda Vallesana: Sant Quirze de Safaja: 27 d'octubre de 2002. Unió excursionista de Sabadell 2002. Sabadell. CAPDEVILA, J. (1997): "3segles de comerç amb el glaç. Les poues, una indústria desapareguda." A TRUC, revista del Moianès. Editat per l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC). Núm. 134-135. DANTÍ, C; CANTARELL, C; CORNELLAS, P. (2007): Pous de glaç al Vallès Oriental. Col·lecció Patrimoni. Consell Comarcal del Vallès Oriental. Granollers Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja. ROMA, F (2013): Patrimoni existencial de Sant Quirze Safaja. Patrimoni existencial, 6. Publicat per BUBOK PUBLISHING, S.L. Madrid.