Poua de la Ginebreda 4
Castellterçol

    Moianès
    La Ginebreda
    Emplaçament
    A uns 200 m al nord-oest de Sant Gaietà, a l'altre costat de la carretera.
    640 m

    Coordenades:

    41.76587
    2.11397
    426352
    4624161
    Número de fitxa
    08064-175
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    En estat ruïnós.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA.: 28753.
    Accés
    Fàcil
    Cultural
    Titularitat
    Privada
    08063A003000370000KZ
    Autoria de la fitxa
    Virgíia Cepero González

    Es tracta de les restes d'una de les poues del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula.
    Només en queda part de l'estructura soterrada, d'uns 7,90 m de diàmetre i 4 m d'alçada. Es desconeix la seva alçada total i el número d'obertures de que disposava.

    Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.
    El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.

    Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si.
    Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres.
    Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià).
    Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim de "Estanys de la Ginebreda"
    A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues.

    ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol.
    CONSORCI DEL MOIANÈS: http://moianesmes.cat/
    DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.
    GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142.
    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).
    MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http://mnactec.cat/150elements/index.php/company/poues-de-la-ginebreda/
    PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).
    PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès.
    ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69.