Poua de la Ginebreda 3 Castellterçol

Moianès
La Ginebreda
A uns 200 m al nord-oest de Sant Gaietà, a l'altre costat de la carretera.
631 m

Coordenades:

41.76632
2.11372
426332
4624211
08064-65
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Contemporani
Popular
XVII-XVIII
Bo
Inexistent
Sí, IPA.: 28752.
Fàcil
Cultural
Privada
08063A003000370000KZ
Virgínia Cepero González

Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. Va ser objecte d'obres de rehabilitació per poder-ne visitar l'interior: s'hi va obrir una porta i es va equipar amb unes escales que permeten baixar fins al fons de la poua.
És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica.
En destaca l'esveltesa dels seus dos arcs interiors de suport a la volta.
Es conserva la caseta annexa, per on entrava i sortia el gel de la poua, mitjançant politges, torns, cordes o llibants d'espart.

Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.
El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.
L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena "Pou de glaç 2".

Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si.
Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres.
Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià).
Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels "Estanys de la Ginebreda".
A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues.

ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol.
CONSORCI DEL MOIANÈS: http://moianesmes.cat/
DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.
GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).
MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http://mnactec.cat/150elements/index.php/company/poues-de-la-ginebreda/
PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).
PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès.
ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69.