Pou principal del Parc Canals i Nubiola
Sant Esteve Sesrovires
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pou construït a mitjans del segle XX, dins els terrenys que la família Canals disposava a la banda de ponent del nucli urbà al costat del torrent dels Canals. L'any 1950, la família Canals cedí un terreny de la seva propietat, per a construir-hi un pou a càrrec de l'Ajuntament. Al costat d'aquest pou s'hi va construir una caseta on hi era instal·lat el motor o bomba que feia pujar l'aigua fins el dipòsit situat a la plaça de la Coma, des d'on es feia la distribució a la població. És per això, que aquests terrenys es coneixien com a Parc del Motor. Aquesta caseta va ser enderrocada fa uns anys. Les parets del pou varen ser assegurades amb carreus de pedra i actualment encara conserva en el seu interior el mecanisme que feia possible el seu funcionament. El pou disposa d'una escala de gat per accedir al seu interior i d'una tapa a nivell de la superfície del terreny, que el tanca i protegeix. Posteriorment aquests terrenys varen ser cedits a l'Ajuntament amb la condició que sempre haurien de ser destinats a ús de parc públic -Parc Canls i Nubiola-. Aquest pou, junt amb el dipòsit situat a la plaça de la Coma, des d'on es regulava l'aigua, la canonada que uneix el dipòsit amb el pou i les dues fonts públiques (l'antic basament i la font de la plaça de la Coma) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitèctonic singular vinculat al patrimoni de l'aigua, a la història del subministrament d'aigua potable a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.
Història
El 10 d'abril de l'any 1950, Josefa Nubiola, vídua de Canals, en representació de la família Canals Nubiola, va concedir permís a l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per la construcció d'un pou a una finca de la seva propietat, cedint a l'Ajuntament els drets en perpetuïtat sobre la propietat del pou i de l'aigua que s'hi trobés, sempre que fora destinada a l'abastament de la població, tant per serveis públics, com per ús domèstic i industrial. En el cas de trobar el cabdal d'aigua suficient, l'Ajuntament hauria d'executar les obres de la construcció del pou i la seva posta en funcionamnet en el termini d'un any, a comptar a partir de la trobada del cabdal. De no ser així, el pou i el cabdal d'aigua restarien propietat de la casa Canals i Nubiola, sense dret per part de l'Ajuntament a cap indemnització ni compensació. El mateix dia 10 d'abril de 1950, Jaume Llobet Margarit, veí de Sant Esteve Sesrovires, es compromet a construïr el pou subhastat per l'Ajuntament i en les condicions establertes, pel preu de dos mil nou centes noranta pessetes. El pou havia de ser construït fins la profunditat de 20 metres. El constructor es va comprometre a iniciar les obres el dia següent, 11 d'abril de 1950.
Bibliografia
Caixa 2041, AMSES. MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires