Pou de la Carrerada i pou del Pèlag
Avinyonet del Penedès

    Alt Penedès
    L'Arboçar - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.
    Emplaçament
    A l'Arboçar, al costat d'una carrerada

    Coordenades:

    41.33326
    1.76658
    396791
    4576487
    Número de fitxa
    08013-88
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua, C/ Provença, 204-208, 08036 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

    POU DE LA CARRERADA. Pou de 15 m de profunditat, protegit per una caseta, que es troba al peu de la carrerada de la Creu d'Ordal. Aquesta és un brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa. Es troba adossat a un dels murs que protegeix la zona dels horts que es desenvolupen a tocar la llera del torrent de l'Arboçar. La seva aigua era aprofitada per una societat d'aigües de les Gunyoles. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.

    S'ha de tenir present la situació del pou al costat de la carrerada. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999).

    Els pou de dalt havia estat gestionat per una societat d'aigües de l'Arboçar que va passar després a l'Ajuntament (Informació oral JOSEP ESCOFET de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003).

    INFORMACIÓ ORAL DE JOSEP ESCOFET, de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003 ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.