Pou de glaç del molí del Verdaguer
Balenyà

    Osona
    Camí del molí del Verdaguer
    Emplaçament
    A l'inici del camí que descendeix fins al molí

    Coordenades:

    41.82384
    2.22596
    435719
    4630507
    Número de fitxa
    08017-17
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    La cúpula està tapada de massa vegetal i l'interior és ple de sediments.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 37161/ IPEC 901838
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08017A007000260000OO
    Autor de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

    El pou de glaç del molí del Verdaguer és una construcció subterrània de planta circular, de la qual només és visible en superfície la cúpula que la cobreix. A l'extrem de llevant de la volta hi ha la boca des d'on extreia el glaç, feta d'obra i morter. A l'interior, a l'arrencada de la volta, s'observa una altra obertura que va ser tapiada posteriorment amb maó. El parament dels murs és de pedra disposada en filades i lligada amb argamassa. En un dels extrems del pou s'hi va construir modernament una plataforma que sosté dipòsits de formigó.

    No s'observen restes de la bassa.

    La producció i comercialització de glaç a Catalunya va popularitzar-se a partir del segle XVI. Els pagesos veien així una oportunitat de complementar l'economia familiar a l'hivern, quan les feines del camp requerien menys dedicació. Tenim notícies que a mitjans del segle XVIII, Dídac Cervera, Jaume Deumal i Josep Molins van associar-se per a vendre el glaç de diversos pous del Montseny i la rodalia a la ciutat de Barcelona, entre els quals hi ha el molí de Verdaguer de Balenyà. En el document hi consta que el transport del glaç provinent del pou del Verdaguer es faria en la major brevetat possible, a raó de vint-i-vuit sous per càrrega. L'any 1759 el pou de gel de la ciutat de Vic quedà malmès i se'n va comprar a Jacint Verdaguer de Balenyà. La major part dels pous quedaren abandonats entre els segles XIX i XX, quan els avenços tecnològics ja permetien obtenir glaç per altres mitjans.

    DIVERSOS AUTORS (2004). "El comerç de la neu del Montseny en època moderna", Monografies del Montseny, núm. 19. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny.
    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.
    ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.