El Verdaguer Balenyà

Osona
L'Ajuda

Coordenades:

41.82118
2.22241
435422
4630215
08017-7
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVI
Bo
L'any 1998 van canviar-se les bigues que sostenien el pis.
Legal
NNSS 2000
IPA 22890 / IPEC 901905
Fàcil
Residencial
Privada
08017A011000240000OY
Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

El Verdaguer és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita "IHS STEVA VRDAGE 1577". Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb amplit i guardapols motllurat. Al costat del central hi ha el desaigua de la pica de la sala. A la part posterior s'hi adossa un volum superior en alçada, del qual destaca una finestra amb incisió conopial a la façana lateral. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la casa hi ha el pou i un cobert que antigament havia estat un habitatge.

L'origen del mas Verdaguer el trobem en un mas rònec que quedà deshabitat al segle XIV i que fou establert a mitjans del segle XV a Joan Verdaguer, fadristern del mas Verdaguer de Castellcir i Joana, filla del mas Serradora de Castellterçol. En aquest moment, va edificar-se l'edifici actual del Verdaguer i uns anys més tard s'afegiren a la propietat els molins derruïts de la Nou. El mas consta en els fogatges de l'any 1497 i de 1553. A principi del segle XVII la casa pertanyia a Jaume Verdaguer, teixidor de lli. A mitjans del segle XIX, el seu propietari Josep Mas també posseia el Mas, Cal Sastre, el mas Cuní i els molins del Verdaguer.

IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.
PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.