El Verdaguer
Balenyà

    Osona
    L'Ajuda

    Coordenades:

    41.82118
    2.22241
    435422
    4630215
    Número de fitxa
    08017-7
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    L'any 1998 van canviar-se les bigues que sostenien el pis.
    Protecció
    Legal
    NNSS 2000
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 22890 / IPEC 901905
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08017A011000240000OY
    Autor de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

    El Verdaguer és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita "IHS STEVA VRDAGE 1577". Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb amplit i guardapols motllurat. Al costat del central hi ha el desaigua de la pica de la sala. A la part posterior s'hi adossa un volum superior en alçada, del qual destaca una finestra amb incisió conopial a la façana lateral. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la casa hi ha el pou i un cobert que antigament havia estat un habitatge.

    L'origen del mas Verdaguer el trobem en un mas rònec que quedà deshabitat al segle XIV i que fou establert a mitjans del segle XV a Joan Verdaguer, fadristern del mas Verdaguer de Castellcir i Joana, filla del mas Serradora de Castellterçol. En aquest moment, va edificar-se l'edifici actual del Verdaguer i uns anys més tard s'afegiren a la propietat els molins derruïts de la Nou. El mas consta en els fogatges de l'any 1497 i de 1553. A principi del segle XVII la casa pertanyia a Jaume Verdaguer, teixidor de lli. A mitjans del segle XIX, el seu propietari Josep Mas també posseia el Mas, Cal Sastre, el mas Cuní i els molins del Verdaguer.

    IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
    IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.
    PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.