Pou de glaç del camí de l'Estepar
Vacarisses
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pou de glaç, situat al cim de la carena anomenada precisament del pou, molt a prop del camí ral de Manresa a Barcelona. Es conserva integrament i consta de la cavitat excavada al terreny (de forma cilíndrica i revestida interiorment amb pedra) i la coberta amb falsa cúpula de pedra. Per la part est, on el desnivell del terreny és més pronunciat, el pou té una part de mur exterior sota la cúpula. Té tres obertures superiors rectangulars a l'arrencada de la volta, actualment protegides amb un reixat. Tipològicament és un pou gairebé idèntic al de l'Obac Vell, si bé de dimensions una mica més grans.
Es troba situat al límit del terme muninipal amb el de Terrassa. Entenent que el sender que discorre per la carena fa de partió, el pou es troba de la banda de Vacarisses.
Situat dins el Parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Accés restringit de vehicles motoritzats.
Història
Aquest pou és el primer que fou construït a la finca del mas Obac; concretament l'any 1706 per Josep Ubach i Serra, sota llicència de Josep Amat, senyor de Castellbell i Vacarisses. L'establiment obligava al seu propietari a pagar un cens per Nadal al marquès. La producció d'aquest pou abastia fonamentalment Terrassa, algunes vegades Manresa i més sovint la ciutat de Barcelona. Cal dir que estava situat molt a prop del camí ral de Manresa a Barcelona. La demanda deuria ser prou important, ja que l'any 1760 el nou propietari del mas, Antoni Ubach, rebé llicència per construir un altre pou de glaç, el de l'Obac vell o del camí de la Font de la Portella, més a prop del mas. La família Ubach era propietària dels masos Vell i Nou de l'Obac, els quals durant els segles XVII i XVIII van tenir un gran dinamisme, gràcies a l'apogeu de la vinya i altres activitats rurals, com ara l'elaboració de carbó, un forn de vidre i els mateixos pous de glaç, que permetien vendre el gel a la ciutat i diversificar així els seus negocis. Els pous s'abandonaren al final del segle XIX o principi del XX. El 1990 fou restaurat per la Diputació de Barcelona, gestora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.
Bibliografia
FERRANDO, Antoni (1983). El parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: història i arqueologia vistes per un excursionista. El Pot Cooperativa, Sabadell, p. 362-365
FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 60
FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 18
PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 45
VALLS i PUEYO, Joan (1993). "Els pous de glaç i altres notícies de l'Obac". El balcó de Montserrat, núm. 294 (febrer)
