Aquest pou de glaç pertanyia a les terres que anaven adossades a la masia de cal Sala. Quan a mitjans de la dècada de 1920 l’Ajuntament va comprar aquesta casa per establir-hi la seu del consistori també hi anava inclòs el pou, que més tard fou cedit a Pepito Vilanova en recompensa per haver tapat el torrent de la claveguera fins a la riera. No sabem qui s’encarregava de l’explotació del pou, que possiblement estava arrendat.
Francesc Soler (1989: 22) recorda que quan ell era petit la canalla hi anava a jugar, i era un pou força gran. Fa uns anys el propietari del terreny el va partir per la meitat per tal d’aprofitar-ne les pedres per fer un mur a la riera. En va deixar l’altra meitat perquè servís de mur de contenció. El Pou de Glaç va esdevenir topònim per designar el tros de terreny on es troba, contigu a la casa de ca la Miquela (Costa del Castell, 24).
