Pou de glaç Sant Joan de Vilatorrada

Bages
Sant Joan de Vilatorrada
Camí que mena a Can Canals Vell a l'esquerra

Coordenades:

41.75122
1.78996
399397
4622863
08218-90
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Contemporani
Popular
XIX
Regular
L'estructura es troba en un estat complert d'abandonament.
Inexistent
Ref. Cadastral: Pol. 3- Parcel·la 9- Subparcel. C
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 003A00001
Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro)

La recollida i conservació de la neu i el glaç presentava dificultats pràctiques importants. Un dels elements determinants és aconseguir el màxim aïllament tèrmic possible. El pou de glaç té com a base una estructura circular excavada sota terra retallant en el terreny natural, que pot apreciar-se encara a la part baixa. L'objectiu era recollir el gel produït en les glaceres properes a fi d'emmagatzemar-lo de cara a l'estiu. D'uns 3 m. de diàmetre, és cobert a la part superior amb una volta semiesfèrica feta en pedra seca amb encofrat i encanyissat interior. La volta presenta una obertura quadrada a la part superior. La volta també presenta una porta d'accés quadrada i encarada a llevant. La seva finalitat era permetre l'accés i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja.

Encara que aquest element sigui conegut de forma tradicional com un pou de glaç, cap la possibilitat de que es tracti d'un antic forn de guix, ja que l'interior d'aquesta estructura es trobava cuita. També és possible que s'hagi utilitzat en un principi com a pou de glaç i després canviés la seva funció per la de forn. S'ha de tenir en compte la manca de tradició en tot el terme en el tema dels pous de glaç.

La utilització de la neu i el glaç natural és coneguda des de l'antiguitat, però a Catalunya no es produeix de forma sistemàtica fins el segle XVI. Si bé a aquest segle era encara un producte de luxe, la seva finalitat era la conservació d'aliments i la medicina. Als segles XVII, XVIII i XIX el gel deixà de ser un producte de luxe per passar a ser una necessitat en la vida quotidiana. En aquests moments nombroses masies benestants construïren diferents pous particulars per proporcionar-se gel. La notícia de la seva existència ha estat facilitada pel Sr. Martos (administrador del mas Can Canals Vell) i pel Sr. Àngel Muntané.

PERARNAU I LLORENÇ (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Col.Quaderns, 5. C.E.B. Manresa. CANALS I GUILERA (1990) "Els pous de neu i glaç a Catalunya" a Ciència, 65 pp.42-45. Barcelona. CAPEL SAEZ H (1970) "Una actividad desaparecida de las montañas mediterraneas: el comercio de la nieve" a Revista de Geografia, 1. U.B. Barcelona