Portal romànic de Montserrat
Monistrol de Montserrat

    Bages
    A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria
    Emplaçament
    Mur del costat de l'atri de la basílica

    Coordenades:

    41.59308
    1.83727
    403094
    4605251
    Número de fitxa
    08127 - 57
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XII
    Estat de conservació
    Regular
    El seu material constructiu i els anys en què ha estat a la intempèrie han afavorit el seu deteriorament.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA: 16806
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    Ordre de Sant Benet. Abadia de Montserrat
    Autoria de la fitxa
    Helena Garcia Navarro

    La forma d'aquest portal recorda el de Ripoll, però simplificat. Consta de cinc arquivoltes de mig punt en degradació, dues d'elles recolzades sobre columnes amb capitells i les altres sobre una imposta amb un fris molt treballat. La segona i quarta arquivolta estan decorades amb una simple motllura, mentre la primera, tercera i cinquena tenen una ornamentació més rica.
    El primer capitell de la dreta (que ha estat més resguardat de les inclemències meteorològiques) conté representacions de la creació de l'home i el pecat original. Els altres capitells presenten motius decoratius vegetals amb bèsties fantàstiques, fruit de la fantasia de l'artista.

    El portal és un afegit a l'antiga església preromànica de Montserrat, afegit després de la seva construcció. Aquest portal, que va ser traslladat del seu lloc original, és la única part de l'església original que es conserva.
    L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos.
    A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana.

    Barral i Altet, Xavier (1984). "Catalunya Romànica. 11". Barcelona: Digec
    Laplana, Josep de C. (2001). "Montserrat, mill anys d'art i història". Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial.
    Laudo, Susana. "Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat". Barcelona: Generalitat de Catalunya.
    Serra, Rosa (1985). "Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic". Barcelona: Generalitat de Catalunya.