L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos.
A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana.
