Portal de cal Semiano Copons

    Anoia
    Carrer de Vilanova, 13, 08289
    Al bell mig del nucli urbà, prop de les escales d'accés al pla de Missa
    426m

    Coordenades:

    41.63615
    1.51873
    376627
    4610439
    08071-286
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Modern
    Popular
    XVIII
    1749
    Bo
    Inexistent
    Fàcil
    Estructural
    Privada
    Ref. Cad.: 6706104CG7160N
    Adriana Geladó Prat

    Portal d'accés principal a l'edifici orientat al carrer de Vilanova. Es tracta d'una obertura d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1749, emmarcant l'anagrama de Crist, "IHS".

    Fins a mitjans del segle XVIII, els terrenys on actualment es troba l'edifici eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons, juntament amb el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquesta propietat, amb la intenció de construïr una nova rectoria al costat del nou temple i així alliberar aquests terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides "a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa" (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, "50 palms en quadro" (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a "la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral" (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En aquest cas, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior dels edificis.

    MUÑOZ, Natàlia (2003). "Renoms de Copons: el carrer Vilanova". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.