Pont Vell Navarcles

Bages
Afores del nucli urbà, sector oest.

Coordenades:

41.75385
1.89363
408020
4623038
08140-6
Patrimoni immoble
Obra civil
Modern
XVIII
Regular
Alguna petita esquerda a la pilastra esquerra de l'arc central.
Legal
BCIL (acrod ple municipal 25/07/2007)
IPA 16846
Fàcil
Social
Pública
Ajuntament de Navarcles
Jordi Piñero Subirana

Pont sobre el riu Llobregat construït al final del segle XVIII on anteriorment hi havia un gual. Per tant, en aquest punt el riu té poca profunditat i és molt ample. Per això el pont és molt llarg: té una longitud de 121,75 m, amb un perfil d'esquena d'ase de corbes suaus i amb els pendents sensiblement desiguals. Està format per set arcs d'obertures desiguals. L'arc central és el més gran i té una obertura de 27,10 m. Tots els arcs són de mig punt excepte el central, que és rebaixat. Les voltes són de cadiratge. Els paraments són fets amb carreus formant fileres irregulars, amb algunes parts de pedra seca. El paviment actual és fet amb llambordes a la part central. Els pilars centrals tenen el trencaaigües en punxa i, a l'espai superior, dos sortints de forma triangular on poden recular els vehicles.

Situat entre els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós de Bages, ja que el termenal passa pel Llobregat.
Té un plafó d'informació turística de les "Valls del Montcau".
Actualment permet el pas de vianants i vehicles de menys de 3,5 tones.
A prop del pont hi passa el col·lector d'aigües cap a la depuradora de Sant Fruitós.

Al segle XVIII per poder comunicar-se amb el pla de Bages la gent de Navarcles encara havia de travessar el Llobregat pels guals, amb les grans penalitats que això comportava. El 1796 l'Ajuntament decidí impulsar la construcció d'un pont, que es va aixecar al lloc on hi havia el gual, citat ja per primera vegada l'any 978. Es demanà llicència al bisbe de Vic i a l'abat de Sant Benet per treballar els dies de festa, es recolliren donatius i es féu una crida per treballar-hi de forma voluntària. El finançament principal va venir de l'arrendament d'un hostal que es va construir per allotjar els traginers que venien de fora a comprar vi. També van contribuir en les obres els pobles de Mura, Talamanca i Rocafort, que es veien obligats a utilitzar-lo. Cap al 1804, després de molts esforços, es deuria acabar. El pont connectava amb un ramal de la carretera de Vic que anava cap a Sant Benet de Bages i que ja existia a l'alta edat mitjana. A mitjan segle XIX el pont es trobava en mal estat i no permetia el pas de carruatges ni de càrregues pesades. Pel que sembla, l'obra no s'havia fet preveient el pas de carros, ja que aleshores hi havia un predomini quasi total del transport a bast. L'any 1877 s'acorda arranjar-lo i adequar-lo per al pas de carruatges. Durant la Guerra Civil fou destruït pels republicans i el 1946 es reconstruí. L'any 1980 tornava a estar en molt mal estat, degut al pas de camions, i l'Ajuntament decidí fer-hi obres de reparació.

FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 16, 33.
SERRA, Francesc (1996). Els ponts de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 1. Ajuntament de Navarcles. Pp. 4-8.
SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 76-77.