Pont Nou
Navarcles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pont sobre el riu Llobregat per on passa la carretera de Manresa a Vic. Consta de cinc arcs escarsers sobre pilastres de planta allargada amb el trencamars en forma arrodonida, els quals sostenen la plataforma de la carretera, d'uns 9 metres d'amplada. Actualment amb baranes metàl·liques. El parament és amb filades regulars de carreus ben escairats. Les pilastres als dos extrems del pont són més amples i estan fetes amb carreus encoixinats. Als dos laterals de cada extrem del pont hi ha un escut amb les quatre barres de Catalunya amb diferents variants (que corresponen als escuts de les províncies catalanes): les quatre barres soles, les quatre barres amb un ram de flors i les quatre barres amb un rombe al centre amb onades. L'escut corresponent a l'extrem sud-oest és cobert per la vegatació i no és visible. Es tracta d'una obra molt sòlida que ha aguantat les diverses riuades sense desperfectes.
El riu Llobregat delimita els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós.
Història
Es va començar a construir el 1857 arran de la construcció de la carretera Manresa-Vic i es va acabar el 1863. Aquesta carretera deriva de l'antic camí ral que, ja al segle XI, es dirigia vers la capital d'Osona passant per Calders, Collsuspina, etc. Amb el nou pont Navarcles va començar a definir la sortida del poble cap aquest sector, que es convertí en el nou nucli de comunicacions, mentre que el Pont Vell anà quedant en desús. El Pont Nou comportà una millora molt notable i un estímul per l'economia. L'any 1866 començà a funcionar la fàbrica de cal Galobard, molt a prop del pont. Els desplaçaments dels treballadors i mercaderies de la fàbrica es veien beneficiats per l'existència del nou pont.
Bibliografia
FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 16.
SERRA, Francesc (1996). Els ponts de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 1. Ajuntament de Navarcles. Pp. 9-10.
SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 76-77.
