Pollancre de can Padrosa - pollancre de la riera de Sant Just
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
La serra de Collserola forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Descripció
Exemplar de pollancre (Populus nigra) de 25 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 4,2 m i 21,4 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat a la llera de la riera de Sant Just, dins del Parc Natural de Collserola.
De la família de les salicàcies, es caracteritza per una capçada ampla, oberta i clara de forma molt variable, amb branques robustes. El tronc robust presenta un aspecte sinuós amb una escorça de color gris blanquinós, llisa quan l’exemplar és jove i clivellada a mesura que creix, presentant de manera habitual protuberàncies en individus adults.
Arbre caducifoli de fulles verdes, simples, toves, de contorn romboidal i triangular amb el marge finament serrat. Floreix de febrer a març amb flors molt petites agrupades en aments. Els fruits són càpsules ovoides que s’agrupen formant raïms, dins de les quals hi ha les petites llavors amb pèls semblants al cotó tan característiques.
Història
Espècie autòctona amb distribució per Europa i Àsia Sud-occidental. Adaptat a qualsevol mena de substrat, és un arbre present als boscos de ribera perquè requereix humitat i un alt grau de radiació solar.
Tradicionalment, ha estat conreat per aprofitar la seva fusta, emprada en la construcció per a la realització de bigues, pel fet que ofereix un tronc llarg i recte de ràpid creixement. En canvi, no és molt apreciat en fusteria, perquè la fusta és tova, porosa i fràgil. És un dels arbres més utilitzats per a la fabricació de cel·lulosa, juntament amb l’eucaliptus. L’escorça, molt rica en tanins, s’ha usat tradicionalment per adobar pells.
En medicina popular ha tingut aplicacions com astringent, depuratiu, diürètic i expectorant.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.
CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
