Can Padrosa
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10238-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Masia de planta basilical formada per tres cossos ben definits orientats al sud: el mas original al centre i dues construccions posteriors, una adossada a cada banda, a més d’altres dependències annexes.
El cos primigeni presenta una estructura de planta baixa, pis i golfes, amb una façana de tres tramades. Centrat a la planta baixa, hi ha un portal d’arc de mig punt adovellat amb una finestra rectangular vertical a cada banda, la de la dreta amb brancals i llinda de pedra. Ambdues presenten replanell que sobresurt de la línia de façana i queden protegides per reixes de forja. A banda i banda de la porta cal destacar els dos bancs d’obra que flanquegen l’accés.
Al primer pis hi ha tres finestres gòtiques distribuïdes en una composició simètrica, emmarcades amb brancals de pedra i llindes d’arcs lobulats conopials, tan característics d’aquest estil artístic. La central, situada sobre el portal d’entrada, destaca de les altres dues per ser geminada amb un pilar de pedra nummulítica. A l’extrem dret una altra obertura, en aquest cas un balcó amb barana de forja, trenca la simetria de la façana. Entre la finestra gòtica geminada i la de ponent del primer pis, cal destacar el rellotge de sol. A les golfes, seguint l’eix del portal d’entrada i la finestra geminada, hi ha tres petites obertures.
El cos adossat a llevant presenta una elegant galeria d’arcs de mig punt al primer pis, amb barana de balustrada.
La coberta del cos principal és de teula àrab a dues aigües amb carener paral·lel a la façana i doble ràfec ben marcat, per protegir la façana de les inclemències del temps. La dels dos annexos és de terrat català, tenint el de la galeria una barana de balustrada.
Tota la façana està pintada en color crema i sòcol de color gris recuperant l’esplendor d’aquesta masia, una de les millor conservades del municipi.
La masia encara conserva terres de conreu al sud-oest de les edificacions.
Can Padrosa és una de les masies catalanes més ben conservades de Sant Just Desvern, sobretot després de la restauració realitzada l’any 2002, que va recuperar elements deteriorats pel pas del temps com el portal, les llindes de pedra de les finestres, a més de posar en valor estructures com les sitges per emmagatzemar cereal que es troben al rebedor de la planta baixa.
El mas es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Història
La referència més antiga de la masia de can Padrosa la trobem a la dovella de l’arc del portal d’entrada on hi ha gravat l’any 1077.
Fins al segle XVI la masia rebia el nom de can Puig o can Puig de les Basses, fent referència a Pere del Puig que havia estat usufructuari d’una peça de terra l’any 1177, i al molí fariner amb bassa, construït al segle XIV a la propietat de la masia.
L’edifici actual data de l’any 1509, moment en el qual ja es coneixia com a can Pedrosa o can Padrosa. Ja al segle XVIII, al cadastre de 1716, Francesc Pedrosa i Sants que era fill de Jaume Pedrosa i Solanes i de Francesca Sants, figura com propietari del mas anomenat can Pedrosa de la Muntanya amb una gran extensió de terra. Uns anys més tard, el 1732, la propietat havia passat a Jaume Pedrosa, fill de Francesc Pedrosa.
Dedicada al conreu de cereals i vinya, ja que la gran part dels terrenys eren de secà, l’arribada de la fil·loxera va suposar un gran sotrac per l’explotació agrícola.
Una part important dels terrenys de la masia es van anar venent a partir de la meitat del segle XX, acabant conformant l’actual barri de la Plana Padrosa.
La masia de can Padrosa també destaca per una important col·lecció de peces etnològiques, que van ser objecte d’un inventari dut a terme a iniciativa del Centre d’Estudis Santjustencs i de Pere Padrosa i Pruna, propietari del mas. Així, gràcies al programa 2006-2007 de Documentació de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, es va fer un treball de recerca i documentació que sota la direcció d’Eva Garcia Lleixà, va inventariar 260 objectes i va realitzar 27 entrevistes.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
