Poblat de Sant Pau de Pinós

Santa Maria de Merlès

El poblat de Sant Pau de Pinós es troba situat en una zona aturonada coberta de bosc d'alzina i de pi, a uns 400 metres a llevant de l'església de Sant Pau de Pinós.
Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures peribles, que fou excavat l'any 1918 per Mn. Serra Vilaró el qual l'anomenà "poblat de Merlès". De tot el jaciment, força més extens, es va excavar bàsicament una casa de planta més o menys quadrangular (3'30 metres de costat) que proporcionà tres nivells estratigràfics dels quals l'inferior contenia una gran quantitat de terrissa feta a mà, de la qual es poden distingir dos grups principals:

A/ Ceràmica amb superfícies cuidades i llustroses. Correspon a la terrissa més genuïna dels pobles dels Camps d'Urnes. Les formes solen ser gerres bitrocòniques amb peu diferenciat i anul·lar, i tasses de petites dimensions amb nansa vertical. També en són característics els plats-tapadora troncocònics amb una nansa horitzontal. S'hi troben tres tipus de decoracions associades:
1. Acanalats poc profunds, horitzontals i oblicus.
2. Línies d'incisions en espina de peix
3. Impressions fetes amb fil metàl·lic enrotllat.

B/ Ceràmica de superfície grollera. Es tracta de la ceràmica indígena evolucionada dels models d'inicis de l'Edat del Bronze i que, en aquest moment, queda relegada, sobretot, a les gerres de mida gran i mitjana destinades a emmagatzement. Són de forma ovoide, amb el fons pla i una vora fortment exvasada sovint amb el llavi bisellat.
La decoració d'aquestes terrisses és molt repetitiva i es caracteritza pel seu "barroquisme" que sovint s'estén a tota la superfície de la peça. Aquest element junt amb la decoració realitzada amb la tècnica d'impressions amb petxina de càrdium (exòtica en les cultures del Bronze final català), ha fet que s'hagi considerat el jaciment de Merlès com a propi d'una cultura diferenciada de les altres manifestacions catalanes de la mateixa època. Altres decoracions que s'hi troben associades són els cordons aplicats, les empremtes digitals, les incisions en zig-zag i les decoracions pentinades.

Els treballs de 1918 van poder ésser comprovats en una campanya realitzada per Miquel Cura i Jordi Rovira l'any 1973. Els resultats de la campanya no van aportar res de nou pel que fa als materials exhumats però l'excavació va demostrar l'existència d'un mur continu on s'hi adossaven diferents àmbits habitacionals, amb una estructura de poblat similar a les conegudes als poblats lleidatans de la mateixa època. Malauradament les restes arquitectòniques estaven molt degradades.