Plantades de pessebres a Sant Llorenç del Munt

Matadepera

Des dels seus inicis, l’excursionisme a Catalunya ha estat vinculat a la descoberta i recuperació d’un sentiment nacional, amb un afany científic més enllà del vessant esportiu. Quan neixen les primeres associacions excursionistes, el pessebrisme és una tradició molt arrelada, a les cases, a les esglésies i en l’espai públic i mediàtic de l’època.

Les primeres notícies, que recull la premsa barcelonina, ens situen als anys 50 del segle passat. Un dels pessebres més celebrats i populars fou el que es portava al cim de Les Agudes. Fou una iniciativa del Grup Excursionista de La España Industrial. La primera edició fou l’any 1957 i es repetí successivament durant molts anys. Així ho explica el corresponsal de Tele exprés (8 de desembre de 1970, pp. 15):

El próximo día 13 de diciembre, tendrá lugar la colocación del Pessebre dels Muntanyencs  en la cumbre de Les Agudes, punta cimera del Montseny. Como ya es tradicional, esta será su catorceava edición, el Pessebre será trasladado a pie desde Barcelona, por equipos de montañeros que desde las 3 de la tarde del sábado día 12 hasta las 12 de la mañana del domingo, se irán relevando durante su recorrido por Montcada, Montornés del Vallés, la Roca, Cardedeu, Villalba Sasserra, Sant Celoni, Campins, Santa Fe del Montseny y la cima de Les Agudes. A la llegada del Pessebre a Santa Fe, aproximadamente las 9 de la mañana, se celebrará la santa misa y bendición. La organización de este acto cultural y deportivo, corre a cargo del centro excursionista ·Els Blaus y está patrocinado por la Federación Catalana de Montañismo. El Pessebre, representado en una estela de madera tallada ha sido realizado por el artista sarrianés José M.ª Nuet Martí. La entidad organizadora prepara su servicio de autocares para el traslado a Santa Fe del Montseny y regresso”.

Ben aviat proliferaran les associacions excursionistes que imitin aquesta iniciativa tan exitosa. Fins i tot, l’any 1959, trobem el primer pessebre submarí, que es col·loca a les Illes Medes. La visió de Josep Maria Garrut (1968) es prou aclaridora quan diu que:

(...) a Catalunya, no hi ha cim ni gairebé tossal una mica alterós o amb anomenada, en que uns benemèrits ciutadans no ni endeguin un Pessebre. Però si generalment aquests pessebres poden ésser visitats pels excursionistes habituals de motxilla, també n'hi ha d'altres en que cal fer servir la corda i els claus, només assequible als iniciats. Però també ha penetrat en el pregon  dels abismes, en coves i avencs i fins i tot en el fons del mar. No fa molts anys, els nostres «homes- peixos» en portaren un amb figures de plom, sota l'illa gran de les Medes" (Jordi MONTLLÓ, 2018).

L'any 1966 socis del Centre Excursionista de Castellar del Vallès, l'antiga Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc (SEAC), plantà un pessebre al capdamunt de la Castellassa de Can Torres. El seu autor fou en Josep Llinares, que encara en continua fent actualment.

Aquesta tradició compleix un ritual ben especial que el fan singular. La data escollida és normalment un diumenge de dsembre proper al Nadal. Un grup de socis surt a primera hora del matí i recorre a peu, com mana la tradició, el mateix recorregut realitzat la primera vegada. Un dels principals protagonistes és en Jaume Torrents, que durant anys, s'ha dedicat a preservar el traçat i modificar-lo lleugerament degut a les noves construccions o talls de noves pistes forestals. 

El pessebre es transporta en una moxil·la vella cedida pel soci Josep Sors. Un cop arribats als peus de la Castellassa, s'hi apleguen avis, fills i excursionistes dels pobles veïns. Tots en barretina. 

Mentre els escaladors preparen el material d'escalada els acompanyants, en rotlle, canten nadales mentre el pessebre desfila de mà en mà pels cantaires fins arribar a mans del més petit de tots, que protagonitza el solemne acte de lliurament a mans dels escaladors. De vegades són nens que l'any abans encara no havia nascut i que els pares mantenen en braçós en un acte simbòlic. 

Els escadors el tornen a posar dins la motxil·la i inicien l'escalada per la via normal. En acabat es comparteixen turrons i neules i es fa una salutació triomfal en el moment en que els escaldadors han assegurat el pessebre. Un cop finalitzada la plantada cadascú marxa cap a casa, donant per finalitzat l'aplec.

L'únic any que no es va fer plantada de pessebre fou el 1971 ja que la SEAC realitzà el pessebre que s'havia de pujar a les Agudes del Montserny, efectuat pel soci Albert Antonell i que cada any havia de fer una entitat diferent. 

Els pessebres, confeccionats a mà, es preserven a les dependències del CE Castellar, a excepció de dos, destruïts per brètols.

Una quinzena de dies abans de pujar-lo a la Castellassa, el pessebre s'exposa a l'aparador de la Casa Pascuet de Castellar del Vallès. Actualment es fa en un altre indret ja que la botiga ha tancat. Després de la Candelera, els escaladors van a recollir el pessebre i el tornen a Castellar del Vallès per a la seva preservació.

Els pessebristes que han realitzat els pessebres són, en Josep Llinares, que a més de fer el primer, també va ser l'autor del cinquantè aniverssari, el 13 de desembre de 2015 (s'instal·là una càmera en el pessebre i un dron). En Gonçal López, l'Albert Antonell i en Joan Muntada.

Alguns dels escaladors han estat, en Joaquim Castany i Jaume Estapé, Martí LLobet i Josep Maria Torras, i Martí Llobet i Dani Sagrera. També hi ha hagut en jaume Sors, la Mercè Costa, els germans Masó Garcia, l'Esteva Ogaya, el Rafel Serra, etc. I durant aquests anys han tingut visites d'escaladors pioners de la serra de Montserrat com Agustí Ventura i Joan Nubiola.