Plafó de rajoles (4 x 5 cm) que reprodueix un poema d'Eulàlia Colomer, titolat Quan torno al teu redós; i que diu així:
"Al teu davant el mar, darrera, les muntanyes, / barreja de salobre i remoreig de pins, / un poble encimbellat, que porta a les entranyes / pejades d'altres terres, llegat d'altres confins. / Un poble encimbellat, que lluita i que s'afanya / obrint les seves portes a tots els grans camins ../ Jo aleno lluny d'aquí, però el teu record em banya, / perquè l'arrel comana, i perquè et porto a dins. / Si estimo tots els mars i totes les contrades, / no t'haig d'estimar a tu, remor de pins i onades, / castell que fa de guaita obert a tots els vents? / quan torno al teu redós en el transcurs del viure,/ em sembla que m'acull el més alat somriure / a trepitjar les pedres estàtiques, silents ".
