Plaça Major

Súria

Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas cap element fiable de datació de totes les seves estructures constructives, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes. Fins que la població es va traslladar massivament cap a la part baixa, va ser el lloc neuràlgic de trobada de la vila, centre de vida social i de les activitats primàries d'intercanvi. Es celebrava mercat i festes. El dimarts de Carnaval era costum de fer-hi una sopa o arròs pels pobres. Al centre, una font, avui desapareguda, proporcionava aigua al veïnat (avui existeix una altra font, al peu de la cisterna de Cal Taó, encara que la seva funció no es tan necessària pel veïnat com quan l'aigua corrent no arribava al poble) . Destaquen del conjunt dos cases: Cal Taó o ca n'Alzina i Cal Quinquer. La primera, fou casal de la família Alzina, una de les més riques de la vila, pagesos, moliners i més tard industrials tèxtils, els primers de Súria. En marxar els seus amos a residir a Barcelona esdevingué Centre Catòlic. Cal Quinquer, residència d'una altra família surienca important, va donar allotjament l'any 1837 al rei carlí Carles V, de pas cap a unes operacions militars a Santpedor, i a la tornada, en direcció a Madrid. Aquesta casa va ser també Ajuntament de la Vila durant molts anys (COTS et al., 1991), i el 1904 escola pública de noies, que de manera provisional es va traslladar des del castell, que estava en molt mal estat, a aquesta casa, aleshores propietat de l'ex-alcalde Josep Quinquer i Cortès (REGUANT, 1997).