Va estar al càrrec de l'escolania des del 1911 fins al 1933. En aquest temps renovà els estudis teòrics i els d'instrument, va formar una orquestra per a ampliar la cultura musical dels escolans, amplia el fons de la biblioteca, i donà una gran importància a l'educació de la veu i la seva emissió. Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català. Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions. També es va ocupar en refer la gran biblioteca del Monestir.
L'any 1939, un cop acabada la guerra civil, aplegà a Barcelona el nucli inicial de la nova escolania de Montserrat. Tingué un excel·lent criteri en l'aplicació de les normes que imposava el Motu proprio de Pius X sobre la música sacra, perquè si bé contribuí en desterrar de l'església qualsevol resta de cant operístic, tampoc arribà al fanatisme exclusivista del cant gregorià, fent alternar el cant gregorià amb formes polifòniques que s'ajustaven a l'esperit litúrgic.
Va promoure el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat i per al Segon Congrés Litúrgic de Montserrat de 1915 va compondre els cants de la missa en català. També va escriure articles a la revista "Vida Cristiana".[4]
A banda de la personalitat musical, el P. Ferrer tenia vocació per la pintura i el dibuix.
