Pla de Sant Joan

La Palma de Cervelló

Es tracta d'un espai planer, situat al sud-est del nucli de la Palma de Cervelló. s'hi pot trobar una gran zona de bosc de pi blanc que ha ocupat antigues zones de conreu aterrassades de vinya i oliverars i una petita parcel·la activa. El Pla de Sant Joan limita al nord amb els penya-segats de les Planes i Pallejà; a l'oest amb els boscos de can Pongem i, més avall amb la riera de Rafamans que, seguint el seu curs, el limita també meridionalment; finalment, per llevant els límits es poden establir en la carretereta B-24 i en el torrent de les Fallules. La superfície total d'aquest espai supera les 100 ha, si bé la zona més planera es situa a l'entorn de les 40 ha.
Aquest paratge és important tant pel seu valor natural (amb una fauna i flora de gran importància ecològica), com històric (hi trobem l'ermita de Sant Joan del Pla i hi transcorre el camí Estret), etnològic (hi ha construccions de pedra seca i un corral ), i paisatgístic. A més se li dóna un rellevant ús social lúdic i social (especialment durant la Festa Major Petita o de Sant Isidre).
Des del punt de vista natural, és interessant per la gran diversitat d'hàbitats que suporta i pel paper de corredor biològic que té. El Pla connecta, sense perdre continuïtat, amb els penya-segats del Turó Roig i de Pallejà, al nord, i amb l'Obaga i la riera de Rafamans, al sud. És doncs un ambient molt heterogeni amb àmplia varietat d'ecosistemes naturals.
Des del punt de vista faunístic, és un dels espais més interessants del terme. Entre les espècies d'ocells sedentàries s'hi troba el picot verd (Picus viridis), el bitxac (Saxicola torquata), la cadernera (Carduelis carduelis), el gafarró (Serinus serinus), el verdum (Carduelis chloris), les mallerengues carbonera (Parus major), blava (P. caeruleus), emplomallada (P. cristatus), i cuallarga (Aegithalos caudatus) i, la garsa (Pica pica) i el gaig (Garrulus glandarius), i esporàdicament alguna gralla (Corvus monedula). Igualment s'observen tudons (Columba palumbus) i tórtores turques (Streptopelia decaocto) i comunes (S. turtur). Entre els rapinyaires destaquen el xoriguer (Falco sp.) i l'aligot (Buteo sp.), i esporàdicament es poden observar l'esparver (Accipiter nisus), l'astor (Accipiter gentilis) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus). Entre els rapinyaires nocturns cal destacar el duc (Bubo bubo), i el gamarús (Strix aluco) i el mussol (Athene noctua). d'altres ocells nocturns presents a la zona són el siboc (Caprimulgus ruficollis) i l'enganyapastors (C. europaeus). Entre els ocells hivernants destaquen el reietó (Regulus regulus), el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), el botxí (Lanius excubitor), el capsigrany (L. senator), la griva (Turdus viscivorus), la griva cerdana (T. pilaris), el pinsà mec (Fringilla montifringilla), l'hortolà (Emberiza hortulana) i el cotoliu (Lullula arborea). Més comuns són els pinsans (Fringilla coelebs), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), les titelles (Anthus pratensis), els repicatalons (Emberiza shoeniclus), els gratapalles (E. circlus) i els sits negres (E. cia). A l'hivern també augmenta el nombre de tords, pit-roigs i lluers (Carduelis spinus). Entre els ocells estivals, s'observen la puput (Upupa epops), l'abellerol (Merops apiaster), el cucut (Cuculus canorus), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), el colltort (Jynx torquilla), el tallarol de garriga (Sylvia cantillans), la tallareta cuallarga (S. undata), el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i el papamosques gris (Muscicapa striata).