Pla Bona

Cabrera de Mar

El jaciment es coneix bàsicament per les notícies antigues que se'n tenen i la informació que se'n desprèn. Actualment no es pot observar cap de les restes constructives que enumera Ribas, ja que foren destruïdes.
La primera notícia que esmenta el jaciment prové de la "Història de Catalunya" de Víctor Balaguer on s'hi assenyala" prop de la casa nova del Sr. José Boter en unes vinyes del Pla "anomenat Bona" ruïnes d'edificis antics i, en el mateix paratge, conduccions antigues. També parla de "dos sepulcres amb una arca de plom l'un i de coure l'altre amb ossos barrejats amb cal, que semblava tot recent".
Posteriorment Pellicer (1887) hi descriví els dos sepulcres i "restos de antiquísimos paredones, pavimentos de almendrado, trozos de tinajas, barros finos, pedazos de mármol que antes servían de enlosado y varios conductos antiguos de agua".
Finalment Ribas en diferents publicacions parlà ja de les restes d'aquesta vil·la, de la troballa d'una estàtua de marbre femenina que fou venuda i de ceràmica fina i de l'existència de mosaics. Gràcies a un dibuix que ell mateix va es coneixen parts de dues habitacions pavimentades d'"opus signinum", que apareixien un marge. Al seu costat i al davant hi havia restes d'altres parets que devien dibuixar més habitacions que no s'acabaven de veure clarament. També hi ha dos basaments de columna davant d'una habitació, potser pertanyents a un pòrtic. Tot plegat estava travessat per un desguàs que es superposava a les parets del davant de les pavimentades. Les parets, d'un mig metre de gruix totes elles, corrien en direcció SO-NE.
Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència en aquest indret de la pars urbana d'un establiment rural romà tipus villae, tal i com demostren les estructures i els elements sumptuaris recuperats al llarg del temps. La cronologia de l'establiment, davant la manca de dades sobre els materials mobles associats s'adscriu, de manera genèrica, a l'època romana.