Pintures murals de Santa Eugènia de Relat Avinyó

    Bages
    Sta. Eugènia de Relat
    interior de Santa Eugènia de Relat

    Coordenades:

    41.88483
    1.98034
    415402
    4637492
    08012-148
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Neoclàssic
    Contemporani
    XIX
    1820 ?
    Dolent
    Necessita una restauració urgent
    Inexistent
    Restringit
    Ornamental
    Privada
    Bisbat de Vic C/Sta. Maria, 1 08500 - Vic
    Marc Cucurella Pinilla

    Es tracta de dues pintures murals situades una al Santíssim i l'altre a l'absis. La primera és una pintura mural que representa el martiri de Jesús, on apareixen tres personatges diferents: Jesús i dos botxins (un a banda i banda del primer). Destaca el color negre del fons. Està tan deixat que ha començat a desdibuixar-se i perdre gran part de la policromia original, sobretot per la part inferior. La pintura que cobreix tota la zona de l'absis és molt simètrica. A la banda dreta i l'esquerra hi ha un motiu que representa el món celestial on, sobre d'un núvol, trobem tres àngels vestits amb túniques i ales. Dels àngels n'hi ha un de més gran que té una ploma a la mà esquerra i una corona vegetal a la mà dreta, com si fos un escrivà o algun personatge que decideix l'entrada al cel. Els altres dos angelets interactuen amb aquest. Dalt de tot hi ha un cercle que envolta una estrella que deu significar el reialme celestial. Destaca sobretot el fons blavós de la pintura. Segurament les pintures serien contemporànies.

    L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.

    - BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona.
    - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52.
    - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona
    - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31.
    - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54.
    - ILLA CODINA, Josep (1987). "Avinyó" a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134.
    - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149.
    - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca.
    - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113.