Pica baptismal de Santa Eugènia de Relat Avinyó

    Bages
    Sta. Eugènia de Relat
    interior de Santa Eugènia de Relat

    Coordenades:

    41.88483
    1.98034
    415402
    4637492
    08012-150
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Neoclàssic
    Modern
    XVII
    1690 ?
    Regular
    Està força bruta i el contacte de la tapa metàl·lica a la pedra pot ser perjudicial i irreparable per la pròpia pedra.
    Inexistent
    Restringit
    Religiós
    Privada
    Bisbat de Vic C/Sta. Maria, 1 08500 - Vic
    Marc Cucurella Pinilla

    Pica baptismal feta amb un sol bloc de pedra, esculpida en forma octogonal, i a cada una de les cares hi ha esculpit algun motiu (sobretot florals). Té les mides d'1 m de diàmetre, i està elevat sobre un peu fet igualment de pedra, però difícil de poder observar ja que la pica està enclotada en un espai per sota del nivell de terra de l'església. A la pica se l'hi posà una tanca que la protegeix, i una tapa amb forma igualment octogonal i acabada amb una creu. Tan la tapa com la tanca són fetes més recentment i policromades amb gris metàl·lic.

    L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.

    - BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona.
    - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52.
    - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona
    - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31.
    - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54.
    - ILLA CODINA, Josep (1987). "Avinyó" a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134.
    - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149.
    - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca.
    - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113.